Ha arribat l’hora del comiat. No sé com però el temps ha passat “volant”… He tingut la sort 
de treballar en una feina que ha semblat que no era feina, he vingut a l’escola contenta i amb ganes i això és tenir molta sort. L’emoció em va privar d’expressar tot el que volia dir-vos en la trobada amb tots vosaltres; aprofito aquest espai per fer-ho i així us faig arribar un a reveure tal com cal. Només voldria fer-vos saber el que per a mi és més important que tot: heu d’aconseguir saber, quantes més coses millor. Aprendre, saber, ens fa més lliures, però per a mi el que realment és més important que tot és “ser”, ser bones persones, cuidar la gent que tenim al costat: família, amics, companys, mestres, …Si els quasi cinc-cents que som a l’escola ho practiquem i SOM, el món serà un lloc millor.
Que tingueu un bon camí, gaudiu de la vida, apreneu, feu i procureu posar il.lusió en les petites coses del dia a dia, segur que sereu una mica més feliços.
Gràcies per tot. Ha sigut un goig compartir tant de temps amb vosaltres.
Montse Lloveras
