El 2011 es compliran 400 anys de la sotsvegueria del Lluçanès i per aquest motiu les escoles ens hem plantejat un treball per a conèixer millor el lloc on vivim.
Al nostre centre hem triat enguany uns noms per a les classes que tenen a veure amb diferents col·lectius que havien sigut molt rellevants a la comarca i que han configurat part de la nostra història.
![]() |
P3.ELS PASTORS | ![]() |
![]() |
P4.ELS MOLINERS | ![]() |
![]() |
P5.ELS TONEDORS | ![]() |
![]() |
1r.LES FILADORES | ![]() |
2n. ELS TRAGINERS | ![]() |
|
3r. ELS BANDOLERS | ![]() |
|
![]() |
4t. ELS BASTERS | ![]() |
![]() |
5è. ELS FERRERS | ![]() |
![]() |
6è. ELS PARAIRES | ![]() |
PER SABER-NE MÉS…
El Lluçanès és terra de pastors i encara avui és travessat per nombrosos camins ramaders que servien de pas als ramats quan pujaven o baixaven de la muntanya. Els pastors tenien ramats amb milers de caps de bestiar i en les seves estones de lleure musicaven objectes diversos o es construïen flabiols amb els que feien diferents tonades.
Quan arribava el bon temps les ovelles s’havien d’esquilar i per a fer-ho arribaven en grup una colla de tonedors, xolladors o esquiladors que anaven per les diferents cases on tenien ramat.
Els paraires eren els encarregats de comprar la llana i preparar-la abans que passés a filar-se o teixir. Ells sovint també l’havien de rentar i pentinar i comptaven amb altres ajudants com els abaixadors que igualaven el pèl d’aquesta llana perquè tota estigués al mateix nivell.
A finals del s. XVII el Lluçanès era un territori amb una important indústria llanera i una de les tasques a què es dedicaven les dones era a filar. Elles, les filadores, sempre discretes, feien un treball a domicili amb el fus o la filosa.
Els teixits que sortien del Lluçanès eren exportats a altres zones de l’estat i per a fer-ho es necessitaven matxos o mules. Els basters, que treballaven bàsicament el cuir, confeccionaven i adobaven diferents guarniments del bestiar com brides, collars, sàrries, morrions…
Els traginers eren els encarregats de fer aquest transport i s’explica que abans de marxar es reunien a Prats de Lluçanès el 24 de juny a la nit i ballaven el contrapàs.
Quan el pa era un producte bàsic que no faltava mai a cap llar els moliners, i sobretot les molineres, formaven part d’aquest procés productiu. Hi havia nombrosos molins fariners al llarg dels cursos fluvials, i més endavant van començar a aparèixer els molins bataners.
Fins a mitjans del s. XX el ferrer havia sigut un ofici molt important perquè gran part de les eines es feien amb ferro i a més també s’havien de ferrar els carros. Un municipi amb molta tradició d’aquest ofici és Alpens, on Joan Prat, conegut com el ferrer d’Alpens, va omplir el poble de nombroses escultures de forja, pica-portes o baranes
molt ben treballades.
I finalment parlarem dels bandolers. Un dels més coneguts arreu va néixer a Oristà el 1582: Perot Rocaguinarda, que en vida va ser més popular que en Serrallonga. Una mostra d’això és que surt citat a l’obra del Quixot de Cervantes.
Hem quedat molt bé tots,la classe de sisè és la millor!!!!!!!
Sisè sou el millors!!!!!!!!
L’ofici de baster consisteix en fer guarniments per animals, és a dir, fer vestits, sobretot per a cavalls i mules. Fa temps que aquest ofici ha desaparegut perquè van arribar els tractors.
El baster feia els guarniments amb cuir, llana, roba i fusta. Feia servir unes eines anomenades, mitja lluna, agulla, fil, punxons ,…
Quins noms de classes mes rebuscats i originals.son “guays”. Ens agraden.