Amb aquestes paraules, avui s’ha acomiadat el Rei Carnestoltes…
Ai ploreu! que s’ha acabat, la disbauxa, gresca i festa,
i és que arriba la Quaresma i no val cap disbarat.
Jo el gran rei del Carnestoltes vaig venir el dijous llarder,
per festejar amb tots vosaltres el Carnaval del febrer.
Les consignes he donades i algunes s’han acceptat,
altres heu fugit d’estudi i no hi heu participat.
M’ha agradat la vostra escola, cada curs un instrument,
sé que feu festes tothora si trobeu que és escaient.
(segueix)
Les maraques dels petits, la trompeta i el tambor,
amb la flauta travessera i el greu so que fa el trombó.
Els digníssims oboès han triat els de tercer,
i al costat tenen les arpes d’un so molt noble i planer.
Els més grans treuen bufera i treballen el fiscorn,
la dolçaina valenciana i altres instruments del món.
He sabut que us han donat merescuda distinció
i que ho voleu celebrar amb una gran recepció.
Jo que estimo la natura, les verdures i l’hortet,
he decidit que aquest any em quedaré ben propet.
Us demano que em deixeu vigilar els vostres cultius,
observaré dia i nit i així tindré uns bons motius.
No me’n vaig, us acompanyo, i us desitjo amb convicció
que la vostra escola verda pugui créixer amb il•lusió
Nosaltres li hem cantat cançons i hem aplaudit amb alegria que es quedi a vigilar-nos l’hort de l’Escola.
És dissabte a la tarda i estem observant i gaudint del bloc amb el meu fill de 2 anys i mig, el qual, no para de demanar-me una vegada i una altra que li posi les imatges i el vídeo del Carnestoltes i els Gegants Vinceç i Àgata; ja portem tres visualitzacions de cada video. Li encaten!!!
No hi ha manera de poder-lo treure de davant l’ordinador principalment quan els alumnes canten la cançó del Carnestoltes i la ballada dels dos gegants del nostre poble. Aquestes estones són les que fan que valgui la pena la feina que dediquem, entre tots i totes, a actualitzar aquest meravellós espai del bloc.
Enhorabona a les persones que heu redactat el discurs del Rei Carnestoltes, és fantàstic!
Aprofito per animar-vos a fer comentaris!
Salutacions,
Yolanda Roset i Gerard Piñol
Ja me’n recordo d’aquells temps!!!!!!! 🙂