5è: Alguna curiositat sobre Robinson Crusoe (Daniel Defoe)

Resultat d'imatges de robinson crusoe

Tots coneixem la història de Robinson Crusoe, escrita per Daniel Defoe. El que potser no sap tothom és que la figura del personatge es va inspirar en un personatge espanyol, Pedro Serrano.

Aquest mariner va naufragar en 1526 en el Carib, mentre s’embarcava en una travessia des de l’Havana fins a Cartagena d’Índies, i la seva traumàtica experiència, diuen, va servir a Defoe per donar vida a aquest personatge tan rellevant de la literatura anglesa.

L’embarcació que el mateix Pedro Serrano dirigia, es va veure embolicada en una brutal tempesta que va acabar destrossant per complet el vaixell i matant un a un als integrants de la tripulació. Tan sols dos d’ells, Serrano i un altre mariner, van ser llançats a un banc de sorra a la meitat del mar.

El banc de sorra no tenia cap zona verda, ni molt menys aigua dolça per poder beure. Per tant, els supervivents es van veure en una situació extrema en la qual la supervivència era la seva única missió.

Van passar 3 mesos esperant que algú els rescatés, tres llargs mesos en els quals l’enginy havia de superar a les adversitats. En aquest temps van començar a familiaritzar-se amb el lloc i a pensar què tipus d’alternatives podien tenir per aconseguir aigua i menjar. Així, van decidir crear un dipòsit d’aigua amb trossos de vaixells que arribaven al banc i closques de tortuga. Aquestes mateixes tortugues serien sagnades per aconseguir una beguda que pogués substituir la poca pluja que recollien. Quant al menjar, s’alimentaven de peixos i ocells que s’acostaven a la riba, doncs les zones verdes al banc de sorra eren escasses o nul·les.

Després de tres mesos d’espera, un bon dia va arribar un pot amb dos nous nàufrags. En aquest moment, Serrano va ordenar al seu home que s’embarqués amb un dels nouvinguts per aconseguir arribar a la costa més propera i demanar ajuda. Així, Pedro es va quedar amb un nou company desconegut, un company que seria el seu únic aliat els 8 anys vinents.

Mai van tornar a veure als altres nàufrags, així que la supervivència va tornar a prendre rellevància com a única obsessió dels mariners. Per protegir-se van crear una espècie de torre a força de pedres i coral. Una torre en la qual prenien de tant en tant foc per poder escalfar-se i així fer senyals de fum.

Finalment, en 1534, un vaixell que recorria la mateixa ruta que el de Serrano havia intentat recórrer anys enrere va arribar al banc de sorra. Va ser en aquest moment quan els nàufrags van ser rescatats.

Desgraciadament, el company de Serrano va morir a bord del vaixell, per la qual cosa mai va poder prendre terra. No obstant això, el Pedro  va arribar a Espanya i es va convertir en una autèntica celebritat. La seva vida va canviar radicalment omplint-se d’or i fama, ja que era convidat freqüentment per diferents corts per narrar el succeït en la seva aventura.

Abans de morir, el Pedro Serrano va deixar relatada la seva aventura en un document que avui dia es guarda en l’Arxiu General d’Índies, a Sevilla. Una narració que mostra l’agonia per la qual aquests mariners van passar durant 8 anys i que va ser la inspiració perquè el conegut autor anglès perfilés a poc a poc el personatge de Robinson Crusoe.

Aquest article ha estat publicat en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.