Mireu quin poema ens ha fet arribar la Lola Casas!

La Vella Quaresma

Una vella nas de ganxo
porta al cap un mocador,
un cabàs ple de verdures,
ur rosari i un sarró.
A la mà
(que és com una urpa!),
un peixot té aferrat,
tot ell amb cara de pena,
sec i ben aixafat.
Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d’on surten set potes fosques
amb sabates diferents.
Cada setmana amb paciència
(i amb tisores de bon tall)
pota darrera pota….
li caurà faldilla avall!
I aviat vindrà la Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma…
però no et convidarem!

(Lola Casas)

Moltes gràcies Lola