A la primera reunió de delegats que es va realitzar tres setmanes abans del dia de la castanyada es va triar per votació la cançó del ball modern que es realitzaria el dia de la festa. La cançó elegida va ser: “Music de carrer, Txarango”.

Dos setmanes abans de l’esperada festa els alumnes de sisè assajàvem tots els patis al gimnàs. Quan el ball ja el teníem dominat vam començar a ensenyar-lo a la resta d’alumnes del col·legi. El motiu pel qual els alumnes de sisè preparem el ball és que es tracta d’una tradició que els alumnes de l’últim any preparem la festa.

Les emocions estaven a flor de pell, perquè ensenyar als petits és molt bonic i emocionant, també perquè estem a punt d’acabar una etapa de la nostra vida, plena de records i emocions que ens fan feliços.

A les hores de tutoria, tots els companys de classe ens vam distribuir els papers de com volíem anar disfressats a la recollida de castanyes a la residència d’avis, a l’escola bressol i a l’escola. Vam elegir qui volia ser monstre o castanyera. La primera elecció va quedar força des equilibrada, però ja a la segona, la cosa va quedar més equitativa.

Els qui van voler ser monstres, el seu paper era de fer por i els que van triar ser castanyeres, el que feien era recollir les castanyes dels avis, dels nens petits i dels alumnes de l’escola.

Els sentiments van ser contradictoris, és a dir, per una part estàvem contents de fer nostra la festa de la castanayada i per l’altra part tristos, perquè és la primera i última castanyada que preparem.

El dia 30 d’octubre de 2014, a les 10:30 del matí´, tots els alumnes de 2CS ens vam vestir de monstres i castanyeres, vam baixar la costa del poble, a les 10:40 vam entrar a l’escola bressol, els monstres van deixar les caretes a fora perquè als nens petits els hi feien por, els professors ens va dir que no féssim moviments bruscos perquè no s’espantessin i no ploressin
.
Tots els nens només entrar ens van mirar, alguns van començar a plorar però els altres ens van deixar moltes castanyes als cistells.

Portaven un mocador al cap i estaven molt guapets. Tot i així hi havia molts d’ells que ens coneixen però disfressats no.

A les 11 del matí vam entrar a la residència d’avis ens vam trobar a un avi assegut al sofà i vam parlar amb ell. Joan-Ramon, el director, ens va preguntar com es deia la mare de Marc un dels fisioterapeutes de la residència, nosaltres vam dir que era el fill de la mestra de l’escola Maria José. També vam anar a fer una visita imprevista a la directora.

Només entrar estaven tots els avis i àvies asseguts mirant-nos. Primer vam tocar la cançó del ball de la Castanya amb el flabiol i després vam ballar la cançó moderna “Músic de Carrer” de Txarango. Mentre ballàvem una àvia que tenía alzheimer se’ns va unir a ballar el ball. Quan es va acabar el ball un àvi ens va posar totes les castanyes als cistells de les castanyeres. Ens van fer aplaudiments, ens vam acomiadar d’ells i vam marxar. Esperem que els avis estiguin bé perquè nosaltres al cap d’uns anys també serem gent gran.

Desprès vam sortir a fora i ens vam fer un parell de fotografies, alguna també amb els treballadors de la residència.

Vam esmorzar al pati mentre els altres nens feien classe. Després vam anar per totes les classes de l’escola. Mentres espantàvem a pàrvuls Joan-Ramon va dir que encara no havíem arribat i alguns mestres van anar trucant a les portes per espantar els nens de 1r a 5è. A pàrvuls els nens que volien veure als monstres van sortir al pati. Alguns nens ploraven, pero altres no. Quan entraven les castanyeres els nens cantaven cançons sobre la castanyada.

Quan vam acabar a pàrvuls vam pujar a les classes de primària, es tractava de fer una mica de por i recollir les castanyes. Quan havien d’entrar els monstres Sebastià picava a la porta, al moment en que entraven les castanyeres els nens cridaven: “castanyeres, castanyeres”.

Ens ho vam passar molt bè, quan es va acabar el matí ens vam quedar amb moltes ganes de tornar-ho a repetir.Ja per la tarda, a l’escola, primer de tot vam tocar amb els flabiols la cançó “El ball de la Castanya.” Estàvem tots una mica nerviosos perquè havíem de tocar sols davant de tota l’escola i els familiars.

Després tots els alumnes de tota l’escola vam ballar “El Ball de la castanya”

Mentrestant els pares de l’Ampa anàven torrant les castanyes per menjar-nos-les després.

A continuació cada classe va ballar “l’entrada del ball de gitanes”, cada grup amb la seva coreografia que havia preparat. En començar estàvem neguitosos però després ens vam sentir molt còmodes ballant davant de la gent flixanca. Molta gent aplaudia des de les grades al ritme de la música mentre els petits ballaven. Joan-Ramon feia de “Speacker” i animava a la gent que ballava.

Abans de continuar la festa calia recuperar les forces, tots a menjar castanyes. Mentre menjàvem castanyes ens pintàvem amb les brases que quedaven a les capses i escoltàvem música.

També vam ballar Cola Song, Txarango, Tremor i altres.

Ens vam sentir contents perquè ens ho passàvem molt bé, però també tristos perquè no ho tornaríem a fer més. Va ser la última festa de la castanyada però la més divertida! Quina tarda més divertida que vam passar! Joan-Ramon ens va dir que havíem estat els alumnes que ho havíem fet millor fins ara.

Per editar aquest article vam escriure tots els alumnes en un únic document del Drive de Google. Per grups vam arreglar el que havíem escrit i vam triar imatges, sons i vídeos que nosaltres mateixos havíem gravat i que el mestre va penjar.