Category Archives: Expressió escrita

Mi monstruo

La historia dice que en el fondo del agua del río Ebro vive una criatura de la cual no se sabe su nombre, yo le digo Monshelado porque es un monstruo y como el rio está helado le puse así, mucha gente le llama diferente, cada uno le pone su nombre. Dicen que es de muchos colores distintos: Su cuerpo es verde, sus ojos amarillos, su pelo azul y sus pezuñas naranja. También la gente dice que se podía tele-transportar por todo el río Ebro y no subía a la superficie, iba por debajo, por eso muy poca gente lo había visto; a mi me lo dijo mi abuelo que lo vio una vez que se estaba bañando en el río. Yo quiero investigar-lo aunque mi madre no me deja bañar en el río por todo lo que me podría pasar, nunca se podrá saber seguro si Monshelado existe de verdad o no, porque mi abuelo siempre me ha podido engañar, yo creo que si existe pero no me asustaría nada de nada si hoy está en mi pueblecillo. Dentro de tres años mis padres me dejaran bañarme en el río, si nadie me cree del todo que me lo diga el Monshelado me lo quedaré yo.

 

Clàudia Armora Rosich

12-05-13

 

LA NOSTRA FARMACIOLA NATURAL

Els alumnes de 1CS aquest tercer trimestre han fet el projecte “La Nostra Farmaciola Natural”. Cada alumne ha fet un traball d’investigació sobre remeis naturals que podem utilitzar amb les herbes medicinals que podem trobar prop de casa nostra.

Hem preguntat a familiars i amics sobre els remeis naturals que conieixen i normalment utilitzen i aquest ha estat el resultat.

 

La Nostra Farmaciola Natural I by ceipflix56

La Nostra Farmaciola Natural II by ceipflix56

Lluís Urpí

El passat dimarts dia 4 de juny de 2013 ens va venir a visitar el senyor Lluís Urpí un

periodista de Catalunya Ràdio que ens va dir que Catalunya Ràdio feia 30 anys.  Ens va explicar  com funcionava, la sala de controls …

Ens va ensenyar un vídeo de Catalunya Ràdio on sortia Manel Fuente i més gent.

Quan  ja estava a punt de acabar   la xerrada ens va dir que necessitava quatre nens per a gravar i els nens van ser Austin, Aixa, Jordi iJuliana.

I van dir el nom de l’escola, el seu nom i què els agradava més

Nico Garcia Álvarez

12/06/2013

 

La Leyenda del rio de Flix

 

Ha vía una vez en el rio Ebro, un siluro que se llamaba Taca.

I  se comía a todos los peces pequeños i hasta grandes: Carpas, lucios… I cuando no quedaban ningún  pez todos los pescadores se en fadaron i punieron un chebo para pescarlo i sacarlo del rio los que les gustaba la pesca tenían de ir a pescar en Riba roja  de Ebro.

Hasta que se enfadaron i  una tarde los pescadores de Flix se enfadaron i se puso un pescador en el agua i también se lo comió   porque tenía mucha hambre.

I llamaron a la policía  para que lo mataren con pistolas i así es como pudo haber más peces en Flix.

 

 

Nico García Álvarez

 

El hombre lobo

Esta historia trata de un hombre que se convirtió en un lobo porque una noche fue a comprar, el mercado donde iba a comprar no estaba muy cerca, estaba a 4km y tenía que irse con el coche.

Pasó por el lado del bosque y sintió ruido detrás de los árboles, en una fracción de segundo el hombre no se dio cuenta que había una curva y atropelló un lobo, el hombre se puso las manos a la cabeza, el hombre se ha ido al lobo para levantarlo, lo cogió con sus manos de la cabeza y sin darse cuenta el lobo le mordió la mano y el lobo se fue, los otros lobos aparecían de detrás de los árboles y el hombre vio los ojos brillantes de los lobos y empezó a tener miedo, el hombre se subió en el coche, giró, y se fue a casa. Los días pasaban y el hombre se iba convirtiendo en un lobo.

 

 

 

Diana Lazar Petronela

13/06/2013

 

Els olivers

El dimecres passat dia 29 de maig els nens i nenes de 6è vam anar a Horta de Sant Joan com a excursió de final de curs. Allí ens vam hosatjar en un alberg anomenat: Els olivers. En arribar els mestres Sebastià i Òscar ens van dir que l’habitació dels nois seria a baix, ells dormirien tots junts, en canvi les noies l’habitació la teníem dalt, hi havia dos habitacions una de cinc i una de vuit. Tots els alumnes ens vam desfer les maletes i vam organitzar les habitacions. Cap allà a les set de la tarda qui volia es podia dutxar, qui no, havia d’anar al menjador interior on allí podia jugar a cartes, al domino, mirar la televisió o anar a fer un volt pel jardí de fora. Passada aquesta estona cap allà a les nou del vespre, era hora de sopar tots baixàvem al menjador interior allí era on sopaven, dinàvem i esmorzàvem. Després de sopar vam anar a veure una pel•lícula: Lo Impossible. Més tard, quan aquesta va finalitzar vam anar tots a dormir. L’endemà, dia 30 de maig ens vam  aixecar a les 8 del matí, ens vam preparar i vam baixar al menjador a esmorzar. Després vam anar a realitzar les activitats que fèiem fora de la casa. Més tard cap allà a les 5:30 de la tarda vam tornar. Era com la tarda passada, qui volia es podia anar a dutxar, qui no, s’havia de quedar al menjador. Vora les 9 del vespre vam anar a sopar, al menjador. Després de sopar, vam anar a la sala polivalent i vam fer discoteca, ens ho vam passa molt bé. Cap a la mitjanit vam anar a dormir. A l’endemà ens van tornar a despertar a les 8 del matí, ens vam arreglar, vam fer les maletes i vam baixar. Després d’esmorzar ja era hora de deixar la casa, s’havia acabat la nostra estància allí, va ser una experiència molt bona, ja que jo m’ho vaig passar molt bé. Vam baixar les maletes i vam anar a a fer la Via Verda.

Davínia Llecha Garcia

12-6-13

La Fatarella

El dia 29 de maig vam anar d’excursió a Horta, però vam parar primer a La Fatarella. A dos quarts de deu baixàvem de l’autocar vam agafar sol la motxilla petita i direcció al museu d’allí, ens van estar explicant més o menys els últims  quatre dies de la batalla de l’Ebre. Després vam anar a veure les trinxeres que quedava al davant d’uns molins de vent que eren molt mes grans de lo que ens imaginàvem i feien un soroll ensordidor.la trinxera era molt profunda per a que els soldats poguessin  tirar les sues bombes als enemics.Després vam veure els búnquers els quals quedaven sota terra ,n’hi avia dos i tenien dos finestres petites per posar les metralladores.Mentre caminàvem esmorzàvem després vam tocar els molins vam pujar autocar i ens vam anar a Corbera.

 

Manuela Lamprea