Hi havia un cavall i un llop que eren molt amics. Un dia estaven en una muntanya tota nevada, estaven tot dos sols, no hi havia cap animal petit només estaven ells dos.
El cavall estava molt dèbil perquè no trobaven menjar i va caure per una vall. El pobre cavall es va trencar una pota. El llop va anar amb el cavall a una cova i el llop va intentar curar al cavall.
El cavall estava perdent molta sang, llavors el llop se’n va anar i va deixar al cavall tot sol. El cavall va cridar:
-Ajuda!!!
I el cavall va anar perdent més i més sang i es va posar mes dèbil. Mentre el llop va anar muntanya avall i anava cap al un poble que havia al peu de la muntanya.
El llop es va quedar al poble ,va menjar tot el que va voler, i va deixar al cavall a dalt de la muntanya. Desprès el llop es adonar que va havia fet mal fet. Llavors va demanar ajut per anar a salvar al cavall. El llop avergonyit li va demanar perdó al cavall i va reconèixer que havia estat molt egoista només havia pensat en ell i no amb els seu amic, el cavall ferir.
Ensenyança: “No s’ha de ser egoista i ajudar sempre als amics”

Andreu Castellví Carranza
1CSB

Una vegada a prop d’una granja, hi havia un llop que no era gaire llest i una guineu que era molt espavilada.
El llop tenia molta gana i va dir a la guineu:
-Guineu tinc gana anem a menjar a la granja.
I la guineu li va dir:
-I que vols menjar? Vols menjar blat i patates?
El llop va dir que sí. Van anar a la granja i van plantar llavors de blat i patates.
Al cap d’uns dies.
El blat i les patates van créixer i la guineu va preguntar al llop:
-Llop, quina part vols la de dalt o la de baix?
El llop se’n va recordà de les llavors i va triar la part de baix.
Ell llop va obtenir les arrels i la guineu lo bo del blat i després van anar a veure les patates.
La guineu li va tornar a preguntar.
El llop va pensar en el blat i va triar la part de dalt.
El llop va obtenir les plantes verdes i la guineu lo bo de les patates.
Finalment la guineu li va dir al llop:
-Necessités ser més llest si vols obtenir coses bones.

Si vols ser llest has d’estudiar

Cristian Gabriel Dobrin
1CSB

Hi havia una vegada un eriçó, un llop i una guineu que estaven en un bosc molt gran, amb molts arbres de moltes maneres, animals de totes mides i fins i tot llacs.
Un dia el llop va quedar amb els seus amics a casa seva, els seus amics no van trigar gaire en arribar, van jugar tota la tarda, en quedar-se sol el llop va notar que li feia malt de panxa. El llop va trucar als seus amics per què vinguessin i el portessin al metge. La guineu no va voler portar al llop al metge es va estimar més mirar una pel•lícula a la televisió. Llavors el pobre llop va trucar a l’eriçó i ell li va dir tot el contrari, que el portaria amb molt de gust.
A l’hospital el van operar i va quedar ingressat un temps. Al cap de dos setmanes, es va curar i li van donar l’alta.
Al cap d’un temps, la guineu es va posar molt malalta i va demanar ajuda al llop. El llop li va dir que estava enfadat i li sabia greu portar-la per què a ell quan estava malalt no el va portar al metge.
La guineu li va dir:
-Ho sento no ho hauria d’haver fet, vaig ser molt egoista!
La guineu avergonyida li va demanar perdó, i el llop ho va acceptar, i la va portar a l’hospital.

SI VOLS QUE T’AJUDIN DEMÀ AJUDA TU AVUI

Nerea Ayala Herrero

1CSB

En un riu anomenat l’Ebre, amb molta vegetació, hi vivien un pelicà i un peixet. Sovint es discutien perquè el pelicà volia menjar-se al peixet.
-Si us plau no em mengis! – deia el peixet.
-Es que tinc molta fam perquè fa moltes setmanes menjo res. – deia el pelicà.
-Però tinc una família, mira si em deixes anar, només avui per excepció, demà al matí et trobaràs al teu niu, un cistell fet de palla ple de peixos i diferent menjar.- li va dir el peixet.
-I com sé que es cert, potser no em dius la veritat? – contestà el pelicà
-Perquè sóc un peixet que sempre diu la veritat fes-me cas.- li va contestar el peixet.
L’Endemà al matí el pelicà no es va trobar res al seu niu, s’havia adonat que el peixet l’havia enganyat per continuar vivint feliç en la seva família. Però el següent dia es va trobar el cistell ple fins dalt de peixos i fruits i es va poder alimentar sempre perquè mai se li acabaven els peixos.

Ajuda als altres si vols que té ajudin

Cristina Martín Bagés

                                                      1CSB

Fa molt temps, en un lloc molt llunyà, hi havia dues famílies de llops uns eren de color marró, d’un color brillant amb clapes blanques, o de colors clars, en canvi els altres eren de colors negres i foscos.
Les famílies estaven barallades perquè els de color marró creien que els de colors foscos eren massa lletjos per a ells. Un dia la filla d’un dels de color marró es va posar molt malalta va estar molt temps anant de metge en metge però cap sabia el que li passava. Li van dir que necessitava mitja medul•la per salvar-se. Cap llop del marrons va voler saber-ne res ja que ells no volien donar-li mitja medul•la. Al cap d’uns dies va sortir un donant i ràpidament van operar a la cria de llop.
Al cap d’unes quantes visites al doctor que l’havia operat, ja li va dir que estava com nova. Desprès d’un mes, el doctor va tornar a cridar a la família perquè anés a la seva consulta, a la sala d’espera van veure que hi havia un llop de l’altra família, i no es volien posar al seu costat, tota l’estona van estar mirant-lo malament, fins que el doctor els va fer entrar, però li van dir al llop de l’altra família que també entrés, ells no volien que entrés perquè no volien estar al seu costat, quan van entrar el doctor li va preguntar a la cria de llop:
– Com et trobes?
La nena va contestar:
– Molt bé!
Després el doctor es va apropar al llop de l’altra família i va dir:
– Aquest llop és el que ha donat mitja medul•la per la vostra filla.

No discriminis als altres que no siguin igual que tu.
Clàudia Tarragó Llauradó.
1CSB

Hi havia un llop i un ós que estaven pel bosc buscant menjar per a caçar i no en trobaven, estaven enfadats els dos pel menjar, tenien molta gana .
Llavors van veure una zebra, l’ós la va veure primer i sense dir res va marxar, però el llop el va seguir. Entre els dos la van caçar.
L’ós la va agafar de la boca per portar-la a casa seva per als seus fills ,però el llop va dir:
-Jo també t’he ajudat a caçar-la .
Però l’ós va dir:
-Però jo l’he vist primer .
Es van començar a barallar i el llop li va fer una mossegada a l’ós. L’ós que estava ferit es va aixecar per donar-li una palissa al llop.
Va començar a perseguir-lo fins que es va tirar damunt del llop i es van començar a mossegar-se .
Allí a prop, a baix, havia un llac i l’ós va tirar el llop a l’aigua , llavors l’ós va agafar a la zebra i va anar a casa seva i quan se la volien menjar amb els seus fills va pensar amb el llop, que l’havia ajudat molt .
A l’ós li va fer pena i va anar a buscar al llop i el van convidar a sopar llavors van decidir caçar sempre junts i compartir el caçaven .

Es millor treballar en grup que no sol.

Xavi Masip Sánchez   1CSB

Un dia d’estiu un arbre i un riu no els agradava ser un arbre i un riu volien ser diferents.
Un dia van trobar un mag i els va dir que si volien els canviaria el cos. Per fer-ho necessitava un cap de granota, una ala de moixó, potes d’aranya i cua de serp de cascavell.
El mag va anar a buscar els ingredients. El mag no trobava les granotes i el riu li va dir que estaven amagades a les herbes, llavors les va trobar . El mag les va agafar sense fer soroll després se’n va anar a casa seva a buscar potes d´aranya, ales de moixó i un cascavell. Va fer la poció màgica i el riu es va convertir en l´arbre i l´arbre en un riu i estaven molt contents.
Un dia el riu i l’arbre estaven tristos perquè volien torna a ser ells.
L´arbre li va di a un moixó que anés a buscar el mag que els tornès a convertir en un arbre i un riu com eren al principi.

MÉS VAL SER TU MATEIX

Marc Tarragó jordà   1CSB

Hi havia una vegada, en un zoològic, en un hàbitat d’óssos, óssos panda. Un dia va arribar un ós polar i els óssos panda se’n reien d’ell perquè no tenia taques negres.
Ell, com que el van portar de petit al zoo, va créixer pensant-se que era un ós panda.
Un dia va arribar un ós bru i no se’n van riure d’ell perquè era d’un altre color i sabien que no podia ser un ós panda sense taques negres i brut. Aquest ós bru era vellet i bastant savi, no es movia gaire.
Van passar les setmanes i l’ós polar s’anava fent gran. Un dia va anar a parlar amb l’ós bru:
– Què saps per què no tinc taques jo? –va preguntar l’ós polar.
– Sí. –va respondre l’ós bru.
– A sí? Què m’ho pots explicar si us plau?
– És clar. Perquè tu no n’has de tenir; ets un ós polar, del Pol Nord.
– Del Pol Nord? I on és aquest lloc? –va dir estranyat.
– És un lloc on hi fa molt fred. Tu ets d’allà.
– Ara que ho dius em ve a la memòria! –va exclamar– Quan jo era molt petit, vivia en un lloc molt fred i blanc. Així que jo sóc d’una altra raça?
– Sí.– li contestà l’ós bru.
– I dius que jo sóc un ós polar? –va tornar a preguntar.
– Sí, jo sóc un ós bru i ells són ossos panda. – li va explicar.
L’ós polar, sabent de quina raça era, va anar a veure els óssos panda. Els va explicar el que li havia explicat l’ós bru i li van dema-nar disculpes.
Ensenyança: “No riguis sense saber una cosa amb certesa”.

Daniel Montserrat Barceló 1CSA