Un dia a Pakistan quan tenia 9 any, vaig anar a jugar a cricket amb els meus amics el partit era d’una hora , quan va començar la partida sol vam jugar mitja hora perquè ja començava bufar de vent.NO podíem jugar perquè si el volejador tirava la pilota aquesta se anava a un altre lloc.Desprès de 5 minuts la ven començava molt fort però nosaltres no vam marxar a casa perquè hauria de acabar el partit.
Jo tenia por del vent perquè no es veia res però res. Jo li deia als meus amics de marxar cap a casa però ells deien que no, que havíem d’acabar el partit . Jo vaig parlar en meu millor amic que marxéssim a casa. Ella era l’únic que també deia que marxéssim i nosaltres dos vam començar a caminar cap a casa.
Quan estàvem caminant el vent cada cop era més fort i nosaltres teníem por i quan corríem no podíem perquè com que el vent estava molt fort no podíem córrer mes ràpid.
i A poca a poc se’n va anar i nosaltres dos anàvem caminant a poca a poc i a finalment no vam acabar el partit.
Sahil K
3/10/2016
