Author Archives: Remei Julian Martos

Arbre de Nadal de poma i canela

2 Replies

(16 cupcakes)
Aquest Nadal per al dinar de Reis la meva iaia i jo hem fet Cupcakes de poma i canela.
El dia 5 de gener al matí vam quedar a les 11, a la cuina de casa meva.
Els vam fer perquè ja fa 2 anys que en fem per aquest dinar i ens agrada molt fer-los i menjar-los.

Ingredients:
Per la massa:
·115g de mantega.
·220g de sucre blanc.
·3 ous.
·220g de farina.
·1 cullerada i ½ de llevadura.
·150ml de llet semidesnatada.
·2 troçets de canela.
·2 cullerades de canela en pols.
·1 poma gran, pelada i tallada en trossets molt petitets.

Per la crema:
·1 porció de crema de mantega de vainilla.
·250g de mantega.
·325g de sucre glassé.
·1 cullerada d’extracte de vainilla.
·2-3 cullerades de llet semidesnatada.
·Colorant verd.
Decoració:
·12 estrelles de fondant.
·Perles de colors.

Passos a seguir:
1. Bullim la llet amb dos pals de canela i la deixem que es refredi.
2. Guardem 3 cullerades de llet per fer la crema de matega.
3. Precalentem el forn a 180º i preparem les càpsules a les safates.
4. Tamisem la farina amb la llevadura y la canela en pols y ho guardem.
5. Batim la matega amb el sucre fins que es barregin i la mescla s’aclari.
6. Afegim els ous, un per un, batint-los per mesclar-los amb la massa.
7. Afegim la meitat de la farina i batem a velocitat baixa (de la batedora elèctrica)fins que es mescli bé.
8. Seguidament afegim la llet (que ha estat amb els troços de canela) i tornem a batir.
9. Agreguem el que queda de farina i batem fins que la massa sigui homogènia.
10. Amb l’ajuda de una espàtula, afegim la poma picada.
11. Repartim la mescla a les capsules (fins la meitat o una mica més ) i la possem al forn entre 22-25 minuts, (no obrir el forn fins que no hagin passat 15 minuts)
12. Els traiem i els deixem refredar.


Fem la crema de mantega.
1. Tamisem el sucre i el col·loquem en un bol juntament amb la mantega, l’extracte de vainilla i la llet.
2. Batem a velocitat baixa durant un minut.
3. A continuació pugem la velocitat i continuem batint 5 minuts a velocitat mitjana-alta.
4. La crema es tornara quasi blanca i la textura serà molt cremosa.
5. Per a tenyir-ho hem d’utilitzar colorant en pasta perquè queda més vistos.


Com cobrir-lo:
Per fer la forma d’arbre posem la crema de mantega i fem una espiral damunt dels Cupcake, començant de fora cap a dintre amb el sentit de les agulles del rellotge.
Per acabar decorem amb perles de colors i una estrella de fondant.

A tota la família els ha agradat menys a mi.
Espero que us agradi!!!

Pesquis y Baliga .El Ferrari equivocado.

Leave a reply

En la noche de reyes, sus majestades, repartían regalos:
-¡Ei, un momento! ¡Hemos cometido un error! – Dice Baltasar.
Melchor y Gaspar se lo miran con cara de sorpresa y paran de andar.
-¡Hemos llevado dos coches Ferrari 3000, pero nos hemos equivocado de personas! – añade Baltasar.
-No pasa nada. Si son dos Ferrari 3000 iguales… -Dice Melchor
– ¡Es que no son iguales!. – Responde Baltasar.
Por la mañana, en casa de los señores Kalerius, el señor y la señora están almorzando…
-Vamos al salón a ver que nos han traído los reyes. – Dice el señor Kalerius.
Abren el regalo, es un Ferrari de juguete, se quedan sorprendidos.
Mientras, en su casa, los niños y su perro corren hacía el comedor para abrir los regalos.
-¡Qué nervios! ¡A ver qué nos han traído! – Dice Baliga.
-¡Si es lo que yo he pedido se le abren las puertas y todo!- Exclama Pesquis
Abren los regalos, Pesquis de su paquete saca la llave de un coche.
-¿Una llave?-Pregunta Pesquis
-También hay un papel. ¡Léelo! – Dice Baliga
-“Como es muy grande, se lo hemos dejado aparcado delante de casa. Firmado S. M. Los Reyes de Oriente”.- Lee Pesquis sorprendido.
Salen a la calle, ven un Ferrari 3000 en formato real, se quedan sorprendidos.
-¡ALA!- Gritan los dos.

 

 

La boda inesperada

Leave a reply

En la noche más tenebrosa del año, la noche de Halloween, una pareja muy curiosa, se casaron. Al terminar la ceremonia los novios y sus invitados se fueron al restaurante Castillo de Rosas.
Al empezar el banquete el perro del hermano de la novia empezó a vomitar un moco muy baboso. Luego un chico y la persona que tenía al lado empezaron a encontrarse mal, después toda la gente de la mesa. La novia, el novio y dos personas más se fueron de allí, pasados 30 minutos el novio entró en el restaurante y vió que todos los invitados eran vampiros. Se fue, avisó a la novia y a los otros supervivientes, marcharon corriendo del restaurante y se fueron a la iglesia porque sabían que el agua bendita quemaba a los vampiros y que los vampiros no pueden entrar en las iglesias porque son demonios. Esperaron que saliera el sol y los cinco emprendieron el camino al restaurante, al entrar no había nadie, se habían ido todos. Dos de los supervivientes, al entrar en el restaurante, se convirtieron en vampiros, los otros tres se fueron a buscar a los otros para matarlos. Al llegar al pueblo, por la tarde, empezó a llover, no se veía nada, se encontraron con dos vampiros. La novia cogió el agua bendita y se la arrojó a los dos vampiros pero como llovía y había una niebla muy tenebrosa el agua bendita se mezcló con el agua de la lluvia. La novia, con sangre fría, cogió al vampiro y le clavó una estaca de madera en el corazón, segundos más tarde el vampiro murió. El novio estaba intentando que el otro vampiro no le mordisqueara el brazo ni el cuello pero le salió mal y el vampiro mordió al novio.
Él le dijo, con una voz oscura y grave, a ella:
– Cariño, vete porque dentro de nada no te reconoceré y que lo sepas, lucha para sobrevivir, te quiero.
La novia, muy triste, se fue con el último invitado que quedaba vivo. Andando se encontraron con todos los vampiros que eran los invitados
La novia y el chico, con sangre muy fría, empezaron a apuñalar a los vampiros en el corazón, no podían con todos pero llegó el sacerdote, rezó una oración y lanzó su cruz encima de los vampiros, todos se quedaron atontados. La novia y el chico los mataron a puñaladas. Pasados unos días, en la casa de la novia llamaron y ella abrió la puerta.
-Hola, que haces tu aquí!!!
Y el novio contesto:
-No se que pasó pero después de que te fuiste me encontraba raro. Al final no fue nada porque, como te quiero tanto, el amor puede con todo.

Colònies sota els estels
Aquest estiu ha estat molt divertit, l’activitat més divertida va ser anar de colònies a Mas Portal a Àger (Lleida), amb la Rosa dels Vents, una associació de colònies.
Vam marxar el dia 28 de juny amb Gisèle, Alexandra i els pares. En arribar els pares van acabar de pagar el que quedava, mentrestant nosaltres vam pujar a veure les habitacions, eren grans amb 3 lliteres, un lavabo i amb una finestra.
Quan els pares van marxar, passats uns 15 minuts va arribar l’autobús de Barcelona.
Ens vam presentar fent un joc, en acabar vam anar a instal·lar-nos a les habitacions, Gisèle, Alexandra i jo estàvem juntes i amb nosaltres també estava la Laia i l’Eulàlia tot seguit de instal·lar-nos, ens van explicar les normes del menjador, vam sopar, vam jugar al joc de nit i desprès vam anar a dormir.
En despertar-nos vam anar a esmorzar tot seguit vam fer una activitat tots junts que va ser fer l’horari i fer un mural en acabar vam anar a dinar després fins a les tres no vam fer un altra activitat que va ser presentar els grups a mi em va tocar amb el grup de la Mireia i a Gisèle i Alexandra el del Guildo.
El segon, el tercer i el quart dia ens va ploure i jugàvem al “llop” un joc molt divertit.
El cinquè dia, vam anar a un pantà, vam fer caiac i rais, en arribar a la casa de colònies. A la tarda vam fer una gincana d’orientació, els sisè dia vam fer escalada i tirolina a la tarda perquè al matí ens havia plogut el setè dia vam anar d’excursió a Àger tot el dia i vam fer una gincana fotogràfica i un tomb pel poble. Vam fer 20 km en total perquè ens vam haver de desplaçar caminant.
L’últim dia ens vam aixecar i a les deu del matí els pares ens van venir a buscar.
Van ser les millors colònies que he anat mai!!!

Entrevista a Cristina Barrero Toreblanca

4 Replies

Foto de l'entrevista
Som Pol Pérez, Remei Julian i Alex Jurado, estem fent 1CS el curs 2013-2014 i ens han manat fer una entrevista. Nosaltres hem triat a Cristina Barrero Torreblanca. Hem fet aquesta entrevista perquè Cristina és perruquera i va participar en el Martini Royal càsting. L’entrevista la vam fer a la seva perruqueria de Flix que es diu ‘’ Diferència ‘’. La vam fer el dimecres dia 22 de gener en sortir de L’Escola de Música.
Cristina va participar en un càsting i per mala sort no va guanyar però li van regalar una sabata de 500 euros. La guanyadora va ser Bàrbara Gonzalez.
Ens agradaria donar les gràcies a Cristina per haver-nos explicat com va anar la seva participació al concurs i per ajudar-nos a conèixer la feina que fa a la seva perruqueria.

Per fer l’entrevista hem utilitzat una tablet, per gravar l’àudio ho vam fer amb la gravadora de so i la foto amb la càmera de la tablet. Per treure l’entrevista de la tablet vam treure la targeta de memòria que porta la tablet i la vam insertar a l’ordinador, després l’entrevista la vam guardar al pen drive de Remei i al dia següent la vam guardar a la carpeta que tenim al servidor. Per penjar l’entrevista al bloc vam arreglar l’àudio amb l’Audacity i la imatge amb el Fireworks llavors Pol es va identificar al bloc de cicle superior i vam escriure aquest article.

La foto la va penjar el mestre a picasaweb i ens va donar la URL. L’àudio el va penjar a divShare i ens va donar l’ embed.

Bocadillo de mortadela de aceitunas

1 Reply

Este bocadillo de mortadela de aceitunas es mi favorito. Todos los sábados me como uno y está buenísimo.

Foto de mi bocadillo de mortadela de aceitunas

Ingredientes y utensilios:
Pan
Aceite
Tomate
Lonchas de mortadela de aceitunas
Cuchillo
Plato
Pasos a seguir:
1.-Cortar y abrir el pan por la mitad con un cuchillo y ponerlo en un plato.
2.-Untar el pan con tomate y añadir el aceite por encima.
3.-Poner la mortadela de aceitunas en el pan y cerrar el bocadillo.
Espero que os guste y buen provecho.

 

 

La cigonya i el ratolí

Leave a reply

Dibuix fet per Remei

Hi havia una vegada un ratolí que caminava pel camp, llavors es va trobar amb una cigonya i el ratolí li va preguntar:
-Ei! Cigonya, que puc fer-te una pregunta?
La Cigonya va contestar:
-Què passa?
-Doncs que vull anar a les curses de ratolins que es fan al bosc, necessito ajuda per inscriure’m i no trobo a ningú.
La cigonya rient va contestar:
-Tu a les curses? Però si et guanya un caragol, no estàs a l’altura.
El ratolí tot enfadat va contestar:
-Creus que sóc tan lent? Fem una carrera.
La cigonya va acceptar, llavors el dia següent a les nou del matí es van trobar tots dos a la muntanya. La cigonya va donar la sortida iel ratolí va començar a córrer, el ratolí guanyava i la cigonya va començar a volar per guanyar al ratolí.
La cigonya, molt avançada, es va perdre pels arbres del bosc, mentre el ratolí anava pel camí. El ratolí va veure que la cigonya volava per damunt d’una muntanya, la va cridar i llavors la va guiar fins al final del recorregut. Llavors la cigonya va deixa guanyar el ratolí. Tres dies desprès el ratolí corria a les famoses curses de ratolins al bosc.
No per ser petit no pots tenir un somni gran.

Rut Coronado Ricard
Remei Julian Martos
12-11-13

Judith y yo hablamos al salir del colegio.

1 Reply

Aquest és el dibuix que es va fer Judith d’ella mateixa.

Judith es una niña que tiene 10 años. No es muy alta, tiene la cara un poco pálida y redonda. Sus ojos son azules, su cabello es castaño y tiene la boca un poco pequeña.
Normalmente viste con una camiseta y pantalones, que suelen ser tejanos, a menudo lleva unas zapatillas deportivas muy bonitas.
Es simpática y divertida pero también hay veces que se enfada un poco. Cuando hacemos un trabajo en grupo suele participar. Su color preferido es el azul. Le gusta bailar, cantar y jugar con sus amigas.