Author Archives: Rut Coronado Ricart

Viatge amb tren fins a Coma-ruga

El dia 20 pel matí, 15 alumnes de la classe de 2CS, el tutor i la mestra de música ens trobàvem a les 8 del matí a l’estació de tren de Flix. El tren va arribar 25 minuts tard, els alumnes estàvem impacients. Les mares i els pares estaven nerviosos perquè el tren arribés a l’estació. Quan per fi va arribar, vam entrar i, com que no hi viatjaven moltes persones, ens vam agrupar amb taules de 4 nois o noies. El viatge va durar dues hores aproximadament. Vam esmorzar al tren.
Per fi la locutora va dir “pròxima parada Sant Vicenç de Calders”.

Quan vam sortir del tren vam esperar una estona a l’estació per aprofitar anar al WC, trucar a les mares… Vam anar caminant cap a l’alberg, com no sabíem per on anar, vam voltar quasi tot el poble buscant-lo, al final amb una mica d’ajuda vam aconseguir arribar-hi. Només entrar a l’alberg, el nostre professor va dir que aniríem a deixar les maletes a l’habitació. Tot seguit ens vam asseure als bancs que hi havia allí a l’entrada, va venir el nostre monitor, es deia Toni i era molt simpàtic i divertit. Va dir que aniríem a la platja a ”trencar el gel”, és a dir, a fer alguns jocs per no avorrir-nos. Mentrestant els mestres havien anat a que el expliquessin les activitats que faríem.

Aleshores vam seguir al monitor, que ens va portar a la platja. Quan vam arribar, en Toni ens va dir que havíem de deixar la motxilla i la jaqueta en un pal que hi havia. El primer joc va ser molt divertit i ens va agradar a tots, es deia Ameba, consisteix amb reproduir-se cada vegada amb un animal diferent. Un es pot transformar guanyant partides  al “pedra, paper i tisora”. Es començava amb una Ameba, animal microscòpic, després en una sardina, tot seguit en un cocodril, a continuació “orangutan”, per passar a persona i finalment “teletubbie”.

Vam continuar jugant al Ninja, que consistia en fer una rotllana, fer figures i tocar la mà d’algun dels companys que tenies al costat, si li tocaves una mà la tenia morta i l’havia d’amagar darrera de l’esquena.

El tercer joc que vam fer va ser el pistoler. Un es posava al mig, els altres estaven en rotllana. El del mig feia voltes amb els ulls tancats fins que amb les mans apuntava a un, el que estava apuntat s’havia d’acotxar i els de la vora  havien de dir el nom de l’altre nen.

En acabar el pistoler vam jugar al joc de la sabata. Aquest joc consisteix amb ficar-te d’esquena i tirar la sabata pel mig de les cames el més fort possible.

Després vam fer equips i vam jugar al joc de la pala. Consistia en que cada un dels membres de l’equip tingués un nombre, a continuació era com una mena de mocador.

En acabat de fer els jocs de la platja vam anar a l’alberg, allí els professors ens van dir les habitacions però encara no vam poder entrar i aleshores vam anar a dinar. El dinar l’havíem de portar nosaltres de casa, la beguda la podies portar tu o podies anar a comprar-la allí perquè hi havia màquines de refrescs.

Albergínies farcides

Un dia que feia molta fred, el pare em va proposar de fer jo el sopar. La meva cosina ho va escoltar i de recepta vam fer “ALBERGÍNIES FARCIDES”.Al final van resultar exquisites.

Ingredients per a 4 persones
.- 2 albergínies.
.-150g de carn picada de vedella.
.-150g de carn picada de porc.
.- Una ceba mitjana.
.-Una tassa de tomaquet natural triturat.
.-Sal i pebre.

Elaboració:

1.-Tallem les albergínies per la meitat, les buidem, les salpebrem i les posem al forn 10minuts a 180º .

2.-En una paella coem la carn picada i mentres es va fent tallem la ceba i la polpa de l’albergínia ben petitet. Ho afegim a la paella i hi posem sal.

3.-Deixem que es vagi enrossin, afegim el tomaquet i ho deixem coure 5minuts.

4.-Agafem la safata de les albergínies i les anem omplin amb el farcit, posem formatge ratllat per damunt i ho posem a gratinar.

BON PROFIT!

LA OTRA CARA DE LA PROFESORA

Era un lunes, el día era oscuro, Carla tenía cara de que ya se
Había inventado alguna bromita para la profesora. Todos los niños estaban impacientes por ver Carla en acción. Al llegar a clase, Carla sonrió, la profesora abrió la puerta, cogió el bolígrafo y le cayó un bote de pintura encima. Todos los niños empezaron a reír, la profesora pegó un grito. Todos los niños viendo la horrorosa hilera de dientes afiladas de la profesora callaron. Carla estuvo en el despacho del director hasta terminar la escuela. Después volvió del despacho a la clase, el ambiente era muy oscuro, la profesora estaba haciendo fotocopias en la sala de profesores, en la escuela no había nadie, más. De repente la puerta se cierra de golpe. Entra la profesora, con cien tentáculos viscosos bajo su falda, Carla, estremecida, grito y empezó a correr hacia la puerta. No la podía abrir y comenzó a pegar golpes, un tentáculo de la profesora la cogió y la sentó en la silla llenando de baba toda la mesa. Carla dijo:
-Déjame marchar, no quería hacerte lo de la pintura.- Exclamó con los ojos llorosos.
-Si no te callas sufrirás mucho! – dijo la profesora.
Carla se levantó, corrió hacía el final de la clase, la profesora la persiguió y de un tirón se la zampó. La profesora fue dejando un rastro de baba en el suelo. Carla estaba bien, sólo estaba dentro de una bolsa llena de baba. Empezó a arañar los lados y abrió un agujero saliendo del cuerpo de la monstruosidad que era la profesora.

La Castanyada 2014

A la primera reunió de delegats que es va realitzar tres setmanes abans del dia de la castanyada es va triar per votació la cançó del ball modern que es realitzaria el dia de la festa. La cançó elegida va ser: “Music de carrer, Txarango”.

Dos setmanes abans de l’esperada festa els alumnes de sisè assajàvem tots els patis al gimnàs. Quan el ball ja el teníem dominat vam començar a ensenyar-lo a la resta d’alumnes del col·legi. El motiu pel qual els alumnes de sisè preparem el ball és que es tracta d’una tradició que els alumnes de l’últim any preparem la festa.

Les emocions estaven a flor de pell, perquè ensenyar als petits és molt bonic i emocionant, també perquè estem a punt d’acabar una etapa de la nostra vida, plena de records i emocions que ens fan feliços.

A les hores de tutoria, tots els companys de classe ens vam distribuir els papers de com volíem anar disfressats a la recollida de castanyes a la residència d’avis, a l’escola bressol i a l’escola. Vam elegir qui volia ser monstre o castanyera. La primera elecció va quedar força des equilibrada, però ja a la segona, la cosa va quedar més equitativa.

Els qui van voler ser monstres, el seu paper era de fer por i els que van triar ser castanyeres, el que feien era recollir les castanyes dels avis, dels nens petits i dels alumnes de l’escola.

Els sentiments van ser contradictoris, és a dir, per una part estàvem contents de fer nostra la festa de la castanayada i per l’altra part tristos, perquè és la primera i última castanyada que preparem.

El dia 30 d’octubre de 2014, a les 10:30 del matí´, tots els alumnes de 2CS ens vam vestir de monstres i castanyeres, vam baixar la costa del poble, a les 10:40 vam entrar a l’escola bressol, els monstres van deixar les caretes a fora perquè als nens petits els hi feien por, els professors ens va dir que no féssim moviments bruscos perquè no s’espantessin i no ploressin
.
Tots els nens només entrar ens van mirar, alguns van començar a plorar però els altres ens van deixar moltes castanyes als cistells.

Portaven un mocador al cap i estaven molt guapets. Tot i així hi havia molts d’ells que ens coneixen però disfressats no.

A les 11 del matí vam entrar a la residència d’avis ens vam trobar a un avi assegut al sofà i vam parlar amb ell. Joan-Ramon, el director, ens va preguntar com es deia la mare de Marc un dels fisioterapeutes de la residència, nosaltres vam dir que era el fill de la mestra de l’escola Maria José. També vam anar a fer una visita imprevista a la directora.

Només entrar estaven tots els avis i àvies asseguts mirant-nos. Primer vam tocar la cançó del ball de la Castanya amb el flabiol i després vam ballar la cançó moderna “Músic de Carrer” de Txarango. Mentre ballàvem una àvia que tenía alzheimer se’ns va unir a ballar el ball. Quan es va acabar el ball un àvi ens va posar totes les castanyes als cistells de les castanyeres. Ens van fer aplaudiments, ens vam acomiadar d’ells i vam marxar. Esperem que els avis estiguin bé perquè nosaltres al cap d’uns anys també serem gent gran.

Desprès vam sortir a fora i ens vam fer un parell de fotografies, alguna també amb els treballadors de la residència.

Vam esmorzar al pati mentre els altres nens feien classe. Després vam anar per totes les classes de l’escola. Mentres espantàvem a pàrvuls Joan-Ramon va dir que encara no havíem arribat i alguns mestres van anar trucant a les portes per espantar els nens de 1r a 5è. A pàrvuls els nens que volien veure als monstres van sortir al pati. Alguns nens ploraven, pero altres no. Quan entraven les castanyeres els nens cantaven cançons sobre la castanyada.

Quan vam acabar a pàrvuls vam pujar a les classes de primària, es tractava de fer una mica de por i recollir les castanyes. Quan havien d’entrar els monstres Sebastià picava a la porta, al moment en que entraven les castanyeres els nens cridaven: “castanyeres, castanyeres”.

Ens ho vam passar molt bè, quan es va acabar el matí ens vam quedar amb moltes ganes de tornar-ho a repetir.Ja per la tarda, a l’escola, primer de tot vam tocar amb els flabiols la cançó “El ball de la Castanya.” Estàvem tots una mica nerviosos perquè havíem de tocar sols davant de tota l’escola i els familiars.

Després tots els alumnes de tota l’escola vam ballar “El Ball de la castanya”

Mentrestant els pares de l’Ampa anàven torrant les castanyes per menjar-nos-les després.

A continuació cada classe va ballar “l’entrada del ball de gitanes”, cada grup amb la seva coreografia que havia preparat. En començar estàvem neguitosos però després ens vam sentir molt còmodes ballant davant de la gent flixanca. Molta gent aplaudia des de les grades al ritme de la música mentre els petits ballaven. Joan-Ramon feia de “Speacker” i animava a la gent que ballava.

Abans de continuar la festa calia recuperar les forces, tots a menjar castanyes. Mentre menjàvem castanyes ens pintàvem amb les brases que quedaven a les capses i escoltàvem música.

També vam ballar Cola Song, Txarango, Tremor i altres.

Ens vam sentir contents perquè ens ho passàvem molt bé, però també tristos perquè no ho tornaríem a fer més. Va ser la última festa de la castanyada però la més divertida! Quina tarda més divertida que vam passar! Joan-Ramon ens va dir que havíem estat els alumnes que ho havíem fet millor fins ara.

Per editar aquest article vam escriure tots els alumnes en un únic document del Drive de Google. Per grups vam arreglar el que havíem escrit i vam triar imatges, sons i vídeos que nosaltres mateixos havíem gravat i que el mestre va penjar.

Setmana del code week

Nosaltres, els de la classe de 6è de Cicle Superior de Flix, hem estat jugant a un joc que es diu Botlogic. Ho vam fer el dia 14 d’Octubre de 2014, a les 09:00 del matí, li vam dedicar una hora de la classe de matemàtiques, però 25 minuts de joc real.
Aquest joc esta al Edu365, a la carpeta Imagina, el joc Botlogic. Una vegada a l’índex del joc has de ficar que ets un jugador, desprès has de ficar els anys que tu tens de 0-3, 4-8, 9-12, 13-18 i 19 anys o més. I una vegada ficat tot això cliques “a jugar ara“. També pots entrar al joc a través d’aquest enllaç:
http://botlogic.us/play

Ell joc consisteix en que un robot ha d’arribar a casa seva o agafar energia per passar de nivell. Per jugar, al costat de la pantalla del joc hi ha unes fletxes que indiquen la direcció: amunt, avall, a la dreta i a l’esquerra. Per complicar el joc hi ha unes corrents elèctriques, si el robot hi passa pel damunt s’enrampa, per desactivar-les es necessita prémer un botó de color vermell. També hi ha un llapis que serveix per ajuntar corrents elèctriques. Hi ha 20 nivells o pantalles a superar.

Vam realitzar aquest joc perquè era la setmana mundial del code week (programació), i per veure que un aparell electrònic no pot anar sol sense cap codi o sense que un programa fet per humans el controli. El codi week és la setmana dedicada al codi i als programadors que fan possible que els humans i les màquines s’entenguin.

Per saber-ne més consulta la pàgina:
http://www.xtec.cat/web/centres/celebracions/2014/codeweek

Hem obtingut els següents resultats:
La mitjana dels nivells que els alumnes de 6è va ser de 13 sobre 20.
Els nivells als que ha arribat més gent han sigut el 12 i el 14.
La mitjana de tota la classe de punts obtinguts ha sigut 45.485, per esbrinar la mitjana hem sumat tots els resultats i el hem dividit per 15 (tots els alumnes de la classe).
Han superat més pantalles de mitjana els nois que les noies perquè els nois tenen més estratègia amb el joc. La mitjana dels nois ha estat 14 i les noies 13, solament una pantalla de diferència.

Us aconsellem que jugueu a jocs així perquè són divertits, fàcils i alhora molt enginyós però s’ha de pensar. Per jugar-hi molt bé has d’utilitzar molta estratègia.

Les vacances a marina D’or

A principis d’agost va manar a marina d’or. Vam reservar un apartament de segona línea, ens ho vam passar molt bé. Anàvem a dinar a l’hotel gran duque, era un bufet lliure. A la tarde a anàvem a l’aspa i mes endavant a la piscina de fora que era un circuit. De nit baixàvem als grans jardins on hi avien carpes i patets petits , cisnes i pavos reals. Camina’n carrer amunt hi avia un mun de tenderes I negres que feien trenes, jo em baix fer una trena de color rosa I blanca, em va fer malt. El dissabte al despertar va manar a òperesa de mar on la platja estava a petar i no vam baixar, peró va manar a pegar una volta i vam veure un noi que tocava l’òrgan. Vam tornar a marina d’or i al dia seguen vam marxar cap a casa. Aquells tres dies van ser molt emocionants perquè Baix passar tems en la família i baix fer amics.

Bocadillo de tortilla con frankfurt

Este bocadillo me gusta mucho porqué lo comemos cada domingo o sabado. En algunas fiestas tambien lo hacemos.
Ingredientes:
2 huevos
1 trozo de pan
2 frankfurts
Una pizca de sal
Aceite

Utensilios:
1sartén
1 tenedor
1 plato

ELABORACION

1.-casca los huevos.
2.-Con el tenedor bate los huevos hasta obtener un liquido amarillo.
3.- Pon una pizca de sal y los frankfurts a rodajitas.
4 Calienta el aceite en la sartén.
5.-Echa los huevos y los frankfurts en la sartén.
6.-Corta el pan por la mitad.
7.-Da la vuelta a la tortilla con el tenedor.
8.-Pon la tortilla en el pan y …

 

BUEN PROVECHO

POL y yo nos conocemos des de pequeños

aquet es pol

Aquest es pol

Pol es un niño de 10 años. Tiene los ojos  y  el cabello marrón. Su piel es morena, las orejas redondas y la nariz también.
Le gusta mucho la ropa deportiva, suele vestir con unas bambas  rojas, pantalones cortos y camisetas
Es muy simpático, a veces hablador. Sale con los amigos a jugar a la plaza, al parque.  Es muy amable con toda la gente.
Le gustan mucho los videojuegos.