Author Archives: Pol Pèrez Lazcano

Coma-ruga, tarda del dia 20, la primera tarda a l’alberg.

En acabar de dinar ens va venir a buscar el nostre monitor Toni per anar al circuit de tirolines i ponts tibetans, allí un altre monitor,l’Albert, ens va posar l’arnès amb l’ajuda de Toni.

Quan estàvem tots vestits l’Albert ens va explicar com posar els mosquetons, n’hi havia un que no es podia soltar, l’altre que era un simple mosquetó que portava una anella de color roig i l’ultim que era el de tirolina, era perquè poguèssim relliscar per damunt del cable.
Ens va explicar que al començament de cada tirada hi havia un color, allò ens indicaria el mosquetó que havíem de posar.

Vam començar pel primer circuit, va consistir en ponts, una tirolina, passar pel mitja d’una xarxa…

En acabar vam començar el segon, era més alt, més difícil… i el més divertit.

El que ens va agradar més a tots va ser l’última tirolina, era la més llarga, t’havies d’agafar a la xarxa a l’arribada sinó tornaves endarrere.

A mitja tarda vam berenar, brioxeria, quasi tothom va repetir.

En acabar tots, en Toni ens va explicar que fariem dos jocs, el “Maiky game” i la pilota canadenca, els dos jocs consistien en córrer molt.

La pilota canadenca era una mena de “pitxi” però podent matar, el “Maiky game” consistia en encistellar.

Ens vam dutxar a les dutxes que hi havia davant de les habitacions, en acabar vam tenir temps lliure per fer les nostres coses, preparar les habitacions, fer els llits… En aquesta estona de temps lliure vam parlar amb els nens dels altres instituts i alguns nois van jugar a futbol, fins que ens van cridar per anar a sopar, era com un bufet.

Vam sopar patates amb hamburgueses, per acompanyar les patates va haver gent que es va posar ketchup, de beguda un got d’aigua, en acabar hi va haver dos voluntaris que van netejar la taula. Els plats, coberts i gots els havíem de deixar en unes safates, allí la gent de la cuina ho netejava.

En acabar de sopar vam fer una cursa d’orientació per tota la banda marítima de Coma-ruga buscant les pistes de la 10 a la 1, hi havia una persona que feia de mapa i un altra que feia d’apuntador, vam passejar pel passeig, vam arribar i vam buscar una pista per un parking… Al final les vam poder trobar totes.

En acabar vam anar tots a una habitació, vam fer una petita festa de pijames a l’habitació de les noies i a les 12:00 tothom a dormir, vam dormir tots molt bé, tranquils…

Recepta del coc

El dissabte per la tarde vaig anar a casa la meva àvia a fer un coc de xocolata, el vam fer la meva àvia i jo. Aquest coc sempre el fem per Pasqua o per algun aniversari.

Ingredients:
4 ous.
200 grams de farina.
200 grams de sucre.
3 cullerades petites de llevat en pols.
Una tasseta d’oli.
Petits trossets de xocolata.

Elaboració:
S’agafa un bol i 4 ous, es trenquen els ous i amb la batedora es bat una estona mentre s´afegeix la tasseta d´oli a poc a poc.
Es pesa amb una bàscula de cuina la farina i el sucre, es va posant poc a poc el sucre i un cop està tot afegit es fica la farina.
Quan esta ben barrejada es fica el llevat en pols perquè es faci esponjós.
Es trenquen els trossets de xocolata i s’afegeixen a la barreja.
Tot acabat això es deixa escalfar el forn 10 minuts a 180º, després es fica la barreja a un motlle, però primer s’unta amb mantega perquè no s’apegui un cop cuit. Es deixa 35 minuts el coc al forn i un cop acabat es treu i es deixa refredar.
A casa me’l menjo per berenar. Esta boníssim!

Pesquis y Baliga el crater misterioso

Pesquis, Baliga y su tía vuelven de excursión en un coche rojo.
– ¡Cómo me ha gustado esta excursión! Gracias, tía Gloria. -Dice Pesquis.
– ¿Algo está pasando? -Dice la tía Gloria – mientras un coche verde les hace señales.
El señor del coche les dice:
-Id con cuidado. Más adelante se a formado un cráter muy grande. Ha caído una cosa misteriosa.
La tía Gloria les habla sobre los cráteres i dice:
-Yo e leído muchos artículos sobre cráteres provocados por la caída… Artefactos extraterrestres.
-Apa!!! Quién sabe si este cráter está muy lejos? Lo veremos no?
La tía Gloria se acercan al cráter i ven a la policía.
-No encontráis que hay muchos policías? – dice Baliga.
Ui! Debe ser una cosa grande…- dice la tía Gloria

La tía Gloria pensaba que le iban a parar los guardias, mientras pasan la policía piensa:
– Que les debe pasar a estos?
Cualquiera diría que van a un puesto secreto.-pensaba el policía.

– Buf! Que suerte! Pensaba que no nos dejarían pasar.-
– exclamaba la tía Gloria.
Se paran a ver qué pasa cuando ven unos señores al lado de la carretera.
– Mirad están las autoridades! Saben muchas cosas pero las esconden..- dice la tía Gloria
Los obreros se ríen i…
– Aquí quiero el patio, plantaré tomateras- dice el amo de la casa.
– ¿Quan a mirar el cràter.
– Qué miran aquellos? -Se preguntaba Pesquis
Se paran a mirar el cráter.
– Mirad el cráter!- dicen Pesquis, Baliga y su tía.

Pesquis Baliga y su tía se a cercan al cráter y ven salir un hombre.
– Ahhhh!- gritan los tres
El que revisaba las tuberías dice.
– Lo que me pensaba… se ha hundido la cloaca. ¡Tendréis mucho trabajo a la hora de arreglar todo eso!

El niño llamado Slenderman

Había una vez una niña llamado María, tenía 11 años. Tenía padre, su madre había muerto asesinada. La niña iba a la escuela caminando. Un día conoció un niño llamado SLENDERMAN. Tenía 12 años, no tenía familia, ni amigos, odos decían que era malo, pero María y Slenderman se hicieron amigos.
Siempre iban juntos al cole y siempre quedaban en casa de María porque Slenderman no tenía casa. Un día pensó que Slenderman podría vivir en su casa porque él no tenía nada. María no comprendia como podía vivir estos años sin nada.
Slenderman se mudó a casa de María, la primera noche Maria durmió bien pero la siguiente noche Maria despertó en un cuarto sin luz y con un ruido raro.
Al día siguiente el padre buscó a María por todas partes. Sospechaba de Slenderman pero él tampoco estaba. La policía buscaba a Slenderman, resultaba ser el asesino del país, se podía teletransportar.
La policía no encontró nunca a slenderman.
Al día siguiente encontraron a María

Un dia de pesca inoblidable

Un dia d’estiu quan jo estava tranquil•lament estirat al sofà de casa,vaig sentir el timbre de casa, no esperava a ningú.
Vaig obrir la porta i em vaig quedar bocabadat: era el meu pare! Que venia a passar uns dies a casa de sorpresa.
Vam decidir anar a passar uns dies a L’Ampolla, però com ja es feia fosc ho vam deixar per l’endemà. Ens vam despertar prompte per arribar d’hora i poder-nos instal•lar ràpidament per poder aprofitar tot el dia. Després de dinar al restaurant, al costat mateix vam comprar els cucs per anar a pescar. A l’arribar vam preparar: les canyes,la galleda, els cucs, les cadires, la caixa d’eines, la ret i alguna cosa per beure i menjar perquè un cop estàs pescant hi pots passar moltes hores.
A les 19:30 ja ho teníem tot al lloc preparat, sol calia paciència i bona companyia, vam trigar una bona estona però un cop vam treure la primera d’orada ja no vam parar de pescar . Se’ns va fer molt tard, eren les tres i mitja de la matinada i tornàvem cap a casa carregats amb 6 d’orades ben bones i boniques. Una nit esgotadora però al mateix temps divertida.

DSC_0679

DSC_0719

Bocadillo de mantequilla y chocolate

El bocadillo de mantequilla y chocolate me gusta mucho, cada día me lo como para merendar. A mi el pan y el chocolate me gustan mucho y comería siempre que pudiera. Cuando lo pruebes te pasará lo mismo a ti.El bocadillo que mas me gustaUtensilios : Plato
Cuchillo
Rallador
Ingredientes
Chocolate
Pan
Mantequilla
Elaboración
1.- Coge el cuchillo i unta el pan con mantequilla.
2.—Con el rallador haz el chocolate a pedacitos i lo tiras por encima del pan úntalo con mantequilla.
3.- Junta los dos trozos de pan.
4.- Ya puedes comértelo.
¡¡Buen provecho!!

El tauró i la sardineta

Aquest dibuix el va fer Mario i el va pintar Pol

Hi havia una vegada una sardineta molt petiteta que anava nedant per les profunditats del mar. De cop i volta va aparèixer un tauró molt fort, gran i cregut, el tauró es volia menjar a la sardineta (el peix petit), la sardineta estava molt espantada i nerviosa.

La sardineta va pensar molt per un moment, aleshores la sardineta va dir:
-Espera un moment tauró fem una carrera i si tu guanyes em podràs menjar, i si guanyo jo em deixaràs escapar. Llavors el tauró ho va acceptar i van començar la cursa, la sardineta anava en avantatja perquè era petita i podia nada mes ràpid, en canvi el tauró era mes gran i pesat i li costava mes nada.

La sardineta va guanyar i el tauró estava molt enfurismat, va intentar menjar al peix petit, la sardineta va dir en veu alta:
-Aletes ajudeu-me!!!!
El tauró es va encalla en dos pedres, va intentar escapar però no va poder.

 

Mes val se petit i llest que gran, fort i no massa llest.

Pol i Mario

Mi Mejor Amiga Mireia Alba

Mi Mejor Amiga Mireia Alba

Aquest es un dibuix fet per Mireia Alba

Mireia y yo siempre vamos a dar una vuelta por la calle
Mireia es una chica de 10 años, no es muy alta ni muy baja mide 1m 42cm, es un poco delgada. No es muy morena es un poco blanca de piel, al invierno va con manga larga, pantalones largos y botas.
Tiene el pelo moreno y un poco largo y a menudo va con coleta, tiene los ojos marrones y tiene las cejas largas y bonitas .Mireia suele vestir con tejanos y con un mocador en el cuello.
Mireia no es muy tímida y no es pija, y a veces va con Marc, Alex, Joel, Pol y también con las chicas, Mireia no es de las que se están a casa todos los días ella también a veces sale con los amigos por la calle.
Ella es muy trabajadora siempre hace los deberes, ella saca unas notas muy buenas. En grupo siempre participa y está muy atenta, a mí me gusta ir con ella en los grupos porque es muy buena trabajando.
A ella le gusta mucho bailar, hacer bailes, también va a ballet y también le gusta mucho ir a música con los compañeros. A veces juega con nosotros al futbol y es muy buena jugando, también juega a básquet y es bastante buena.