Author Archives: Nerea Ayala Herrero

Entrevista a Andreu Carranza

Hola bona tarda avui entrevistarem a Andreu Carranza que actualment és conserge a l’institut de Flix i escriptor. Al 2015 va guanyar el premi Josep Pla amb el llibre “El poeta del poble”.

Quants llibres has escrit?
D’escrits en tinc molts, però de publicats en tinc 16.

Ens pots dir els títols d’alguns dels teus llibres?
El meu primer llibre va ser “La tinta de la immortalitat” amb aquesta novel·la vaig guanyar un premi que es diu “RECULL”, “El desert de l’oblit”, “El llibre de les set xibeques”, “L’hivern del tigre”, “La clau de gaudí”, “Impremta babel”, “El poeta del poble” que es l’últim…

En que t’inspires per escriure els llibres?
M’inspiro amb la vida mateixa, amb la imaginació, els records, sobretot m’agrada parlar de coses properes, és a dir del paisatge, del poble, del riu, m’agrada més parlar de coses que tinc a prop que no de coses que tinc lluny.

T’agrada ser conserge? Perquè?
Molt, cada vegada més. Per què tinc contacte amb els xiquets i les xiquetes, m’agrada molt. Abans no m’agradava gaire, la meva professió és escriure. Però com a Catalunya hi ha molt pocs lectors perquè som un país petit, hi ha molt pocs escriptors/es que visquin publicant novel·les, llavors tens que agafar alguna professió.

Els nens es porten bé amb tu?
Molt, m’enganyen, em prenen el pèl, però jo deixo que m’enganyin, saps, jo faig veure que sóc una mica tonto. Però ho sé tot!

Com et vas sentir quan et van dir que havies guanyat els premis?
Et sents molt bé, imaginat, es presenta moltíssima gent, i guanyes, clar, et sents molt bé perquè penses que la feina que fas te l’han reconegut i te l’han valorat i això es una satisfacció personal i t’ajuda a tornar a escriure perquè veus que hi ha una resposta positiva de la gent i fins i tot la valoren molt i això.

Quan vas començar a escriure llibres?
Mira, jo quan era petit ja escrivia, m’agradava escriure contes al cole. Tenia una llibreta i quan estava sol a casa o estava malalt passava el temps mirant la tele, i com que no hi havia plays o jocs ni res, pues mirava un rato la tele i jo quan tenia 6 anys va començar a haver-hi tele aquí al país, me’n recordo que el meu pare va comprar una tele. Però sempre des de petit m’ha agradat escriure i quan anava amb els amics ens inventàvem històries.

Quan vas començar a ser conserge?
Doncs fa 15 anys, perquè abans havia fet moltíssimes feines, fins que vaig trobar la feina de conserge.

Li donem les gràcies per deixar-nos fer-li l’entrevista i per la seva col·laboració a l’Andreu.

Clàudia i Nerea A
Curs: 2015-2016
2CSB

Un arqueòleg de Flix ens fa una xarrada

En Ricard, un antic alumne de la nostra escola, ens va venir a fer una xarrada sobre l’arqueologia.

El 22 de maig de 2015, per la tarda, un exalumne de l’Escola Enric Grau i Fontseré de Flix, ens va venir a fer una xarrada del seu ofici, l’arqueologia. Ens va ensenyar una presentació i ens va explicar una mica de què tracta la seva feina.

L’arqueologia consisteix en què un grup d’arqueòlegs excaven a la terra i van trobant restes dels nostres avantpassats, com per exemple: eines, monedes, objectes o fins i tot esquelets humans. El Ricard, també, va portar eines com ganivets, destrals, etc … i  ens els va deixar tocar i mirar amb molt de compte.
Els alumnes de 5è van trobar molt  interessant aquesta xerrada i els va agradar molt.
Donem les gràcies al Ricard per haver-nos explicat molt bé en què consisteix la feina de l’arqueòleg.
Nerea Ayala Herrero
1CS

ENTREVISTA A L’ALEANDRA

Som un grup d’alumnes de 1CS B: Andreu, Nerea A. i Clàudia. Avui  entrevistarem a Aleandra que treballa a la ràdio i li agrada molt ballar la jota.

1. Quins records tens de l’escola?
Pues molts records, lo que passa que ja queden molt lluny en el temps perquè d’entrada els meus records s’associen en un edifici que no és  el  que ara aneu a l’escola. L’escola era on està la residència, abans hi havia les antigues escoles i potser els meus records van més cap allí. Desprès també vaig estudiar a l’edifici on ara està l’institut. Els meus records són dels mestres, de les mestres que tenia, les companyes, el que fèiem a classe …

2. A què jugaves quan eres petita?
Pues al que estava de moda jugar entre les amigues, jugàvem a nines, al joc de la corda, a saltar i també tots aquells jocs que eren habituals de la època, que eren els que practicàvem.

3. Que volies ser de gran?
Pues mira periodista! Sí, sí m’enrecordo, parlant de l’escola, una vegada a classe, no m’enrecordo ben bé quin curs era, ens va parlar de les professions i van preguntar:
– A qui li agradaria ser periodista?
Ningú va sortir i jo vaig dir que sí .

4. Quan et va començar a agradar la ràdio?
Pues la ràdio de fet m’ha agradat sempre, perquè a banda de jugar a mi sempre m’ha agradat molt escoltar la ràdio i sobretot la música. Un record que tinc de petita està associat a la ràdio.

5. Quan es va fundar Ràdio Flix? Com?
Ràdio Flix es va fundar el 23 d’abril del 1982. Prèviament una sèrie de persones amb l’Ajuntament amb Pere Muñoz d’alcalde van bellugar tot el necessari per poder tirar endavant el projecte.

6. Quants anys fa que treballes?
Treballo des del 23 d’abril del 1982.
7. Quan et vas decidir a treballar a la Ràdio?
Bé, em vaig decidir perquè m’ho van proposar, l’alcalde em va parlar que estaven treballant en este projecte i em van oferir la possibilitat de poder treballar-hi.

8. Què vas estudiar?
Bé , jo vaig anar a l’escola i vaig estudiar fins al graduat escolar, desprès vaig treballar a la ràdio.

8. Qui sou els qui treballeu a la Ràdio?
A la ràdio treballem ara mateix 4 persones, jo bàsicament m’ocupo de la franja del matí, a la tarda treballa un noi que es diu Jordi i que fa la programació de tarda, bàsicament és música. Al matí és més variat, desprès tenim la nostra administrativa que es diu Susana i també hi ha la companya d’informatius, Vera.

9. Qui et va ensenyar a ballar la Jota?
Bé es una d’aquelles coses que en un principi com que, bueno… Primer l’aprens veient.
Abans us he dit que sempre m’ha agradat molt la jota, la música, la ràdio i el ball i per tant el ball de la jota també m’agrada.

10. Quants anys tenies quan vas aprendre a ballar la jota?
Pues no ho sé, de gran, potser de jove vaig començar a puntejar, a ballar així com ara et dic potser desde l’any 2000, fa uns 14 anys, i va ser quan ens la vam començar a aprendre més en serio.

11. Per què t’agrada tant la Jota?
Perquè m’agrada el ball en general, i el ball de la Jota en particular perquè considero que s’ha de ballar tot el possible per no perdre-la.

Volem donar-te les gràcies per deixar-nos fer-te aquesta entrevista.

Claudia,  Nerea i Andreu.

ROSQUILLAS FRITAS

Ingredientes: (Para cada huevo)
– 3 cucharadas de aceite.
– 3 cucharadas de azúcar.
– La ralladura de limón o de naranja.
– 1 sobre de levadura
– Harina, (la que necesite la pasta).
– Azúcar glas
– 1 huevo.
Utensilios:
– Sartén
– 1 recipiente hondo
– 1 Batidora
– 1 Bandeja
Elaboración:
Primero en un recipiente hondo, añadir el huevo, el aceite, el azúcar, la ralladura de limón o de naranja, el sobre de levadura y la harina.
A continuación, mezclarlo todo con la batidora hasta que la masa quede blandita. Poner un poco de harina en nuestras manos y en la mesa de cocina, amasar hasta que no se nos pegue en las manos.
Más tarde moldeamos la forma de rosquilla, espolvoreamos el azúcar glas. Freír las rosquillas con abundante aceite y luego poner las rosquillas en la bandeja.

Nerea Ayala Herrero

1CSB

Un dia fantàstic

El dimecres 3 de desembre, els alumnes de Cicle Superior de l’Escola Enric Grau Fontseré vam anar d’excursió a Barcelona.
A dos quarts de nou tots estàvem reunits a la Plaça del Mercat esperant l’autobús però va fer una mica tard perquè ens esperava davant de l’escola. A tres quarts de nou ja vam deixar les motxilles al maleter, vam seure als seients, ens vam col·locar el cinturó i l’autobús va arrencar. A l’autopista vam trobar un embús i això va fer que a l’hora d’esmorzar puguéssim parar molt poca estona. Vam parar per esmorzar i anar al lavabo i ràpidament vam emprendre el viatge.
En arribar a Barcelona, vam anar directament cap a l’Auditori a escoltar un concert de la Banda Municipal de Barcelona que es titulava Band-re-vent-tant. A mi aquest concert no em va agradar gaire, em vaig avorrir una mica.
En acabar el concert, vam tornar a l’autobús i ens va portar al Maremàgnum. Allí vam seure en uns bancs i vam dinar. Després de dinar, ens van deixar uns tres quarts d’hora per voltar en petits grups i vam poder passejar i comprar.
A dos quarts de tres ens vam trobar tots i vam anar caminant cap al Museu d’Història de Catalunya. A l’entrar, un guía que es deia Pau ens va fer deixar les motxilles en un contenidor i vam començar un taller sobre la Prehistòria i l’Edat Antiga. Aquest taller el vaig trobar molt interessant però no vam tenir temps de mirar ni de fer fotos perquè ens feia anar molt ràpids al passar d’una sala a una altra.
En acabar el taller, l’autobús ja ens esperava i vam començar el viatge de tornada. A mig camí vam parar a berenar i vam aprofitar per comprar i anar als lavabos. Arribàvem a Flix a les vuit cantant i tots cansats.
Per a mi aquesta sortida ha estat la millor de les que he fet fins ara. Tant de bo en féssim més.

Alumnes 1CS

BAND-RE-VENT-TANT

Museu d’Història de Catalunya: “Casa de l’Edat de Bonze”

El llop i la guineu

Una vegada a prop d’una granja, hi havia un llop que no era gaire llest i una guineu que era molt espavilada.
El llop tenia molta gana i va dir a la guineu:
-Guineu tinc gana anem a menjar a la granja.
I la guineu li va dir:
-I que vols menjar? Vols menjar blat i patates?
El llop va dir que sí. Van anar a la granja i van plantar llavors de blat i patates.
Al cap d’uns dies.
El blat i les patates van créixer i la guineu va preguntar al llop:
-Llop, quina part vols la de dalt o la de baix?
El llop se’n va recordà de les llavors i va triar la part de baix.
Ell llop va obtenir les arrels i la guineu lo bo del blat i després van anar a veure les patates.
La guineu li va tornar a preguntar.
El llop va pensar en el blat i va triar la part de dalt.
El llop va obtenir les plantes verdes i la guineu lo bo de les patates.
Finalment la guineu li va dir al llop:
-Necessités ser més llest si vols obtenir coses bones.

Si vols ser llest has d’estudiar

Cristian Gabriel Dobrin
1CSB

L’ERIÇÓ, LA GUINEU I EL LLOP

Hi havia una vegada un eriçó, un llop i una guineu que estaven en un bosc molt gran, amb molts arbres de moltes maneres, animals de totes mides i fins i tot llacs.
Un dia el llop va quedar amb els seus amics a casa seva, els seus amics no van trigar gaire en arribar, van jugar tota la tarda, en quedar-se sol el llop va notar que li feia malt de panxa. El llop va trucar als seus amics per què vinguessin i el portessin al metge. La guineu no va voler portar al llop al metge es va estimar més mirar una pel•lícula a la televisió. Llavors el pobre llop va trucar a l’eriçó i ell li va dir tot el contrari, que el portaria amb molt de gust.
A l’hospital el van operar i va quedar ingressat un temps. Al cap de dos setmanes, es va curar i li van donar l’alta.
Al cap d’un temps, la guineu es va posar molt malalta i va demanar ajuda al llop. El llop li va dir que estava enfadat i li sabia greu portar-la per què a ell quan estava malalt no el va portar al metge.
La guineu li va dir:
-Ho sento no ho hauria d’haver fet, vaig ser molt egoista!
La guineu avergonyida li va demanar perdó, i el llop ho va acceptar, i la va portar a l’hospital.

SI VOLS QUE T’AJUDIN DEMÀ AJUDA TU AVUI

Nerea Ayala Herrero

1CSB