Author Archives: Mario Monclús Martín

Coma-ruga, tarda del dia 22, últimes hores d’excursió.

Leave a reply

A l’hora de marxar cap a Flix, va venir el nostre monitor a a dir-nos adéu i ens va regalar un gelat. Després com que ens havíem fet amics amb nois i noies d’altres escoles ens vam anar a acomiadar d’ells, ens va fer molta llàstima marxar. A dos quarts de quatre de la tarda quedàvem nosaltres sols a l’alberg, ja se n’havia anat tothom.

A les quatre de la tarda vam marxar de l’alberg camí de l’estació, vam anar caminant passant per un túnel per sota de les vies del ferrocarril. Vam passar per davant de les cases abandonades dels treballadors de la renfe, vam travessar una de les dues vies mortes i vam anar per l’andana fins als bancs de l’estació a esperar el tren. Allí vam estar parlant fins que va arribar el tren.

Després d’esperar el tren una bona estona, anava amb retard, vam pujar i no ens vam poder asseure fins que no havien passat 3 o 4 parades, anava baixant gent i ens anàvem asseient junts. Fins que no va baixar molta gent a Tarragona no ho vam poder fer tots. En el nostre vagó viatjava gent de Flix que venia de Barcelona. Arribant a Flix el tren anava amb un retard de 30 minuts.

Quan vam arribar a Flix els nostres pares ens va rebre amb les mans obertes. Ens van donar una força abraçada i un bon petó perquè ens havien enyorat molt, i nosaltres a ells. Després vam tornar a casa molt contents per haver passat els tres dies a Coma-Ruga.

Estàvem molt cansats i a l’arribar a casa tots ens van ficar al sofà a mirar la televisió o a parlar amb el mòbil. Ningú tenia ganes ni de sortir ni de jugar a res, només de dormir. Després de sopar tots a dormir… a dormir… fins a les 12 del migdia!

Coc ràpid de xocolata

3 Replies

He decidit fer aquest coc perquè és el que m’agrada més i perquè m’ho passo molt bé fen-lo amb la meva mare. De fet, aquest l’he portat a classe per menjar-nos-el amb els companys. Quan la mare el fa, per a festes, aniversaris o per berenar, i venen els meus amics, el coc acompanyat amb xocolata és un èxit.

Ingredients:

– 4 ous de corral.
– Un sobre Royal (llevadura).
– Un iogurt de llimona.
– Sucre.
– Farina de rebosteria.

Estris

? Un bol gran.
? Forquilla.
? Cullera.
? Safata de forn. – Anís (una copeta).
– Oli.
– Pell d’una llimona.
– Mantega.
– Tauleta de xocolata
Passos a seguir:
1. Ratllem la llimona per treure la ratlladura.
2. En un bol posem: els ous, la llevadura i la ratlladura de la llimona i ho batem.
3. Seguidament posem el iogurt de llimona i ho remenem.
4. Posem l’oli, la mida, és un got del danone de llimona i continuem batent.
5. A continuació, posem quatre gots de farina de la mida del danone de llimona.
6. Després afegim tres gots de sucre de la mida del iogurt de llimona i remenem.
7. Fiquem mitja copeta d’anís.
8. Agafem la safata del forn i la suquem amb mantega.
9. A la safata del forn li fiquem la massa.
10. Posem el forn a 200º i 40’, li fiquem la massa a dins, i esperem.
11. Un cop fet el coc, el traiem de la safata i el posem a una altra safata.
12. Posem al bany maria la xocolata fins que estigui fos i li tirem el xocolata per sobre.


I una altra vegada ha tornat a ser un èxit!
A tota la classe li va agradar molt.

Pesquis y Baliga en el pastel más grande del mundo

Leave a reply

En la plaza hay un montón de gente mirando un pastel enorme.
– ¡En la plaza han hecho un pastel enorme! ¿Vamos? -Dice Pesquis a Baliga.
La prensa ha ido a ver el pastel más grande del mundo y en un escenario están los cocineros haciéndose fotos con la gente. Una periodista está entrevistando a dos notarios del libro Guines.
– Estamos aquí para comprobar que es el pastel más alto del mundo. -Dice uno de ellos.
Baliga se acerca al cocinero.
– ¿Podemos salir nosotros también? – Le pregunta Baliga.
– ¡Y tanto! – Responde el cocinero.
De pronto aparecen los dos cocineros que tenían el record.
– ¡Me llamo Marie De Chantilly y el año pasado hice el record! ¡Diez metros y treinta centímetros! – Dice la cocinera.
Los dos cocineros se quedan preocupados. Pesquis y Baliga se asombran al escuchar lo que dicen.
– Nuestro pastel hace diez metros y… veintinueve centímetros. – Dice uno de los cocineros.
– Fracasaremos por un centímetro. – Añade el otro cocinero.
Pesquis y Baliga están pensando como hacer el pastel más alto.
– Claro falta la… – Dice Pesquis a Baliga.
– Buena pensada Pesquis. – Responde Baliga.
Al cabo de unos minutos.
Los compañeros se han ido al balcón de una casa.
– Venga daros prisa que se me quema el sofrito. – Dice la propietaria del balcón.
– ¿La llevas? – Le pregunta Baliga a Pesquis.
– Si, en casa siempre tenemos. Mi madre hace muchos pasteles. – Responde Pesquis.
Pesquis le da la cereza confitada a Baliga.
– Tírala tú. Yo miro. – Le dice Pesquis a Baliga.
Baliga tira la fruta encima del pastel.
– ¡Yugu! ¡La has clavado! – Grita Pesquis.
El jurado del libro de los records va a medir el pastel.
– Vamos a proceder a medir electrónica y milimétricamente. –Dice uno de los señores del libro de records.
Los cocineros del pastel están muy tristes y los que tenian el récord muy contentos.
– Diez metros y… treinta y un centímetros. ¡Record del mundo! – Dicen los jueces del libro.
– ¡No me lo puede creer! – Dice uno de los cocineros.
Ahora los cocineros que estaban tristes están muy contentos y los que estaban contentos están enfadados y con cara de pocos amigos.

En casa solo

Leave a reply

Era una noche oscura, en Coolman estaba en su casa solo, sus padres habían ido a una fiesta de disfraces. En Coolman era un niño muy imaginativo, capaz de mirar al suelo y ver un monstruo. Acabo de cenar y se fue al sofá a mirar la televisión, en el aparato no hacían nada sólo una película de terror. Cogió un libro y se puso a leer, trataba sobre una familia tenebrosa que se iba comiendo a la normal, de repente comenzó a ver cosas extrañas, pero él ya lo sabía y no se preocupó. Los tocó pero los monstruos no se iban, olía a ácido y comenzó a correr. También sudaba, por todo el cuerpo y a cada paso que daba se iba cansando más. Hasta que se dió un golpe y no pudo correr más. Los monstruos que lo seguían lo encontraron, lo devolvieron a casa y en el sótano se oyo un ruido muy fuerte…

Primera final de l’any 2014

Leave a reply

A mi m’agrada practicar tota mena d’esports: futbol, bàsquet, tennis, golf… però l’esport que m’agrada més es el tennis. El tennis es un esport que es juga amb una raqueta a la mà, es necessita molta força i també molta resistència i velocitat. Els meus pares em porten a competir per als clubs de tennis de Lleida, Tarragona, Tortosa… Em porten des de que tenia 7anys.
A començaments d’estiu d’aquests any vaig anar a jugar a Lleida un torneig de Tennis, a
Lleida es on hi vaig a jugar més sovint a tennis. Jo sempre que arribo als clubs tothom em pregunta qui sóc, perquè jo sempre sóc un foraster als clubs, a aquest club ja no em diuen res perquè he jugat tantíssimes vegades que em coneix tothom. Jo mai vaig de numero 1, ni de 2,ni de 3, de cap numero, maiii!!!!! Però així també jugo més perquè el numero 1 i 2 i potser també 3 sempre es passen la primera ronda.
Em va tocar jugar la primera ronda contra un difícil rival però vaig acabar guanyant. Al dia següent em va tocar jugar els quarts de final, contra un Argenti que sempre em guanya però aquell dia, jo vaig estar millor a 1 h i 30 minuts de partit el rival va començar a patir dolor al seu peu i vaig tindre la sort que el pobre Martin va tindre que retirar. Estava a les semi-finals i em va tocar contra un noi que mai havia jugat amb ell, es deia Gerard i era de la meva edat. Va començar el partit i el rival pareixia molt nerviós a la primera hora de partit vaig notar que li feia mal el peu i el vaig fer corre d’una punta a l’altra, no va suportar 15 minuts i també va tindre que retirar-se em. Em vaig sorprendre molt perquè vaig arribar a la final, cosa que a mi normalment no em passa, però i vaig arribar, a la final. Per la nit vaig mirar a internet l`hora del partit i contra qui em tocava jugar, em tocava contra el millor jugador de Lleida de la meva edat!!! Però no em vaig preocupar molt. A l’endemà em va tocar jugar pel matí, vaig arribar i no vaig durar ni una hora però havia jugat, vaig perdre però al menys vaig arribar a la final i vaig quedar segon.
Meu vaig passar molt bé i em vaig fer amic de tots els que havia jugat.

Entrevista a Alicia Rubalcaba

4 Replies

Foto de l'entrevista

Ara sentireu una entrevista, feta pels alumnes de 1CS Mario Monclús, Mireia Llop i Judith Sabaté . Hem entrevistat a l’Alicia Rubalcaba perquè volíem saber el que es un Centre Tecnològic. L’entrevista la vam fer el dilluns dia  27-01-14, la vam fer al Centre d’Empreses La Ribera.

  L’Alicia es la responsable del Centre Tecnològic.

Gracies Alicia, per deixar-nos fer-te l’entrevista.

Els aparells que hem utilitzat son els següents: Un ordenador i un micròfon. El fitxer l’hem desat quan en acabar de fer l’entrevista, a una carpeta. Per a totes les entrevistes. El mestre penja la foto i l’àudio a internet i ens dóna la URL i l’embed.  Algú del grup s’identifica i enganxa al bloc el text, la foto i l’àudio.

 

 

 

 

 

Hamburguesa a lo Monclús Martín

1 Reply

Hoy haremos una deliciosa hamburguesa a lo Monclús Martín. Contiene todos los ingredientes de una dieta equilibrada. Los ingredientes y utensilios son los siguientes:

Foto de mi bocadillo de Hamburguesa
INGREDIENES:
Hamburguesa
Queso en lonchas
Cebolla
Tomate “CHERRY”
Lechuga
Pan redondo
Aceite de oliva
Utensilios:
Plato
Sarten
Planxa
Cuchara de silicona
Plato
Pasos a seguir:
Cortamos la cebolla en trozos finos para poner en la sarten, en la sarten ponemos el aceite de oliva.
Una vez frita la cebolla la reservamos.
En la planxa ponemos las hamburguesas.
Preparamos el pan en el plato, fundimos el queso en lonchas en la planxa y lo ponemos encima del pan.
Encima del queso ponemos el sofrito de cebolla y la hamburguesa.
Encima de la hamburguesa ponemos la lechuga y el tomate “CHERRY”.
Ponemos la parte de arriba del pan y cerramos el bocadillo.
Una vez habéis hecho todos los pasos… Buen provecho!!!!

De pequeños que vamos juntos

1 Reply
Aquesta es Anna Sampé

Aquesta es Anna Sampé

Anna es una niña de 10 años que hace primero de ciclo superior, es mi compañera de clase pero también es mi vecina. Es una niña alta y delgada. Tiene el pelo largo y de color marrón oscuro, su piel es blanca. Su cara es un poco alargada, sus ojos son de color marrón y lleva gafas de muchos colores. Tiene la nariz y la boca pequeñas. 
Cuando puede, siempre viste camiseta y tejanos. Lleva ropa muy moderna. Le gusta llevar zapatillas bailarinas.

Es muy buena compañera y es buena estudiante. Tiene mucha paciencia, es alegre, feliz, simpática y charlatana. Le gusta mucho leer y tocar el piano, ir a clases de ballet, salir a dar una vuelta en bicicleta y sobretodo ir al cine con los amigos.