Author Archives: Mireia Llop Larrosa

Pastís de poma

Fem un pastís de poma, a casa meva, la mare i jo. Fem aquest pastís perquè és molt bó.

INGREDIENTS:

– 4 pomes.
– 3 ous.
– 1 iogurt natural.
– 1 sobre de llevat.
– 2 pots de iogurt de sucre.
– 3 pots de iogurt de farina.
– ½ pot de iogurt d’oli.
– ½ pot de iogurt de licor d’anís.
– Melmelada d’albercoc per decorar.

PAS A PAS:

1.Primer que tot posem els ous en un bol i els batem.

2.A continuació anem afegint la resta d’ingredients barrejant-ho tot: iogurt, llevat, sucre, farina, oli i licor d’anís.

3.Un cop feta la masa li posem dos pomes a làmines dins a, i ho barregem tot.

4.Ho posem en una safata de forn i ho decorem amb dos pomes més a làmines per damunt.

5. Ho posem al forn durant uns 50 minuts a una temperatura de 180 graus.

6.Quan el pastís ja l’hem tret del forn, passat un temps, li posem per damunt una capa fina de melmelada.

Ens hem menjat el pastís tots junts a la classe. Estava boníssim!

Una poma al dia el metge estalvia!

Los cuadros falsificados

Pesquis y Baliga van a una sala de arte.

– Se ve que hay verdaderas obras de arte. ¿Entramos? -Dice Pesquis.

Entran en sala de arte, hay unos señores que están hablando.

– Este es un PISSARRI auténtico. Lo vendemos por cien mil euros. -Dice un encargado.

– ¡Es admirable! Me interesa. – Dice un señor.

¡Son geniales! Son únicos, ¡estos cuadros! – Dice Pesquis.

– Allí dentro seguro que hay otros. ¿vamos a mirar? –Pregunta Baliga.

Entran en el almacén.

– ¿Como puede ser? –Pregunta Baliga.

– ¡Son copias en serie, falsificaciones sin valor! –Grita Pesquis.

– Pesquis, corre a avisar a las autoridades. Yo mientras tanto, miraré que no estafen aquel pobre hombre… -Dice Baliga.

Al cabo de un momento, los señores ven un cuadro en el que está Baliga en el maco de una ventana.

– Y esto…ehem…es hiperrealista. Nos acaba de llegar. –Dice un encargado.

Baliga hace la burla al señor.

– ¿Que significa esto? –Pregunta el señor.

Entra la policía.

– ¡Quedan arrestados por falsificaciones de obras de arte!

– ¡Ha, ha, ha! –Se ríe Baliga.

Cogen los cuadros y se los llevan.

– ¿Comisario Morrofort que haréis, con estas cajas? –Pregunta Pesquis.

– Os las podéis llevar, si queréis. –Dice el policía.

Pesquis i Baliga se llevan los cuadros y hacen una fiesta alrededor de una hoguera.

– ¡Que bien, que lo hayamos podido aprovechar! –Dice Baliga.

Sara estoy aquí

Cada noche me despierto a la misma hora con un sudor frío y temblando, he tenido una pesadilla horrible.
Me levanto y voy hacía la cocina a beber un vaso de agua, está todo oscuro y hace mucho frío. Mis padres están durmiendo.
Oigo un ruido en la habitación de mi hermana pequeña Sara. Voy hacía su habitación y veo que está llorando abrazada a una foto. Que extraño, la llamo y no me oye:
-Sara ¿Que te pasa? ¡Sara contéstame!
-No te olvidaré, siempre estarás en mi corazón.
Deja la foto en el suelo y veo que soy yo…
-No puede ser ¿Estoy muerta?
Voy al cementerio, busco mi tumba, la encuentro y veo escrito:

MARTA CALERO
1985-2003
18 AÑOS
TE QUEREMOS
He de descubrir porque estoy muerta…

Enquesta sobre la pobresa al món

Els dies 18,19 i 20 d’octubre del 2014, set alumnes de 2CS (Izan, Anna, Mireia Llop, Mario, Gisèle, Rut i Chaymae) vam anar a fer enquestes a la gent (majors de 15 anys) del poble de Flix sobre la pobresa al món. Entre tots vam fer un total de 76 enquestes.

Ens vam repartir pels carrers fent enquestes. Quan vam acabar-les de fer totes vam entregar-ho a classe, vam fer el recompte, els tants per cent, els gràfics i vam treure’n les conclusions. Ha estat una feina que ens ha portat bastants dies de treball.

Nosaltres hem triat aquest tema perquè trobem que s’hauria d’arreglar. Volíem saber que en pensava la gent d’això, si ho volien arreglar o els donava igual. També, perquè és un tema que surt sovint per la TV i trobem que és molt interessant.

Resultats obtinguts i conclusions sobre cada pregunta:

Tothom sap que Àfrica és un continent molt pobre i que se n’han assabentat de diverses maneres.

Gairebé tothom vol que els governs ajudin molt més a la gent pobra.

La gent creu que els països rics haurien de mostrar-se més solidaris amb la gent pobra i ajudar-los més econòmicament.

No només els governs haurien d’ajudar la gent pobra, sinó que tots hauríem de fer-ho és el que pensa la gent de manera majoritària.

Solament una de cada tres persones està disposada a apadrinar un nen/nena del tercer món.

A la majoria de les persones no els agradaria anar a altres països a ajudar la gent pobra.

Valoració final, nosaltres mateixos sobre aquest treball pensem el següent:

Aquest treball d’anar preguntant a la gent per Flix ha sigut molt interessant i a la vegada divertit. M’agradaria tornar-ho a repetir!!!

Ha sigut una experiència molt bonica, ho voldria tornar a repetir! Perquè desprès saps el que pensen els altres.

M’ha agradat molt participar en aquesta experiència, ha estat molt divertida, desprès saps si la gent es solidaria o no li interessa res d’aquest tema.

Aquest treball ha sigut molt divertit, m’ha agradat molt anar pel poble a fer enquestes. Ho voldria tornar a repetir!

M’ha encantat la idea de fer l’enquesta. Espero que ho tornem a fer.

A mi m’ha agradat molt aquest treball perquè m’agrada molt fer gràfics.

LES VACANCES

Jo aquestes vacances he estat a Penyiscola.
He anat a l’hotel Penyiscola Plaza Suites amb els meus pares i el meu germà. L’hotel era molt gran: tenia moltes habitacions,una piscina enorme amb jacuzzi, un spa, sala de jocs, varis restaurants temàtics ( italià,francés, americà …) i estava davant de la platja.
Tots els dies vam anar a la piscina pel matí i a la tarda a la platja, m’ho he passat superbé!!!!
També vam anar a visitar el poble de Penyiscola, els carrers estaven tancats amb unes valles de fusta perquè feien “vaquilles” ja que eren festes majors.
La resta d’estiu he estat a Flix, amb els meus amics, que hem anat a les piscines i per la nit al parc.
Un altre estiu que m´ha passat volant…

Bocadillo de pollo con pimientos verdes

Foto del bocadillo que soñe

A este bocadillo se le suele llamar pepito de pollo y es muy típico en los bares.

Ingredientes y utensilios:
1 Pechuga de pollo sin hueso
3 Pimientos verdes
Mahonesa
Aceite de oliva
Sal
Pan
Una sartén
Una parrilla
Pinzas
Cuchillo
Plato
Pasos a seguir:
1.-Primero lavamos los pimientos verdes.
2.-Los cortamos a tiras.
3.-En una sartén ponemos tres cucharadas de aceite de oliva y freímos los pimientos.
4.-Cuando estén fritos los reservamos.
5.-En una parrilla asamos la pechuga de pollo previamente salpimentada.
6.-Cuando hemos terminado de asar el pollo cortamos un trozo de pan por la mitad.
7.-Dentro del pan ponemos las tiras de pimiento fritas y encima el pollo asado.
8.-Tambien ponemos un par de cucharadas de mahonesa y terminamos de montar el bocadillo.
Espero que os guste, buen provecho.

Nos conocimos en tercero

Aquest és el dibuix que Humera es va fer d’ella mateixa.

Es una niña de Pakistán que se llama Humera. Tiene 11 años. Su color de piel es marrón. Tiene los ojos grandes, también de color marrón y la nariz larga. Su cabello es muy largo, liso y de color castaño. Es bastante alta. Viste con un vestido y pantalones de seda, de colores alegres. También le gusta ponerse pañuelos en el cuello y llevar zapatillas deportivas. Es un poco tímida. Casi nunca se enfada. Trabaja siempre en equipo. Es muy charlatana. Habla siempre con Anna, una compañera de clase. Es muy simpática.

Le gusta ir con bici, salir con sus amigas a jugar. Su color preferido es el rosa. Le gusta mucho la pizza. Suele hacerse trenzas en el pelo.