Una vegada un conill i un esquirol estaven passejant pel bosc i van xocar. L’esquirol va preguntar al conill:
– D’on vens?
El conill li va respondre:
– Vaig a buscar-me una casa que no en tinc i aviat començarà l’hivern.
L’esquirol li va dir:
– Si vols pots passar l’hivern a casa meva.
El conill, tot content, va contestar:
-D’acord, gràcies! Anem tirant cap a casa teva!
Quan feia uns quants dies que vivien junts, l’esquirol li va proposar:
– Ja que estàs a casa meva, podries ajudar-me a arreglar la teulada. Està una mica vella, hi ha algun forat i si plou o neva ens mullarem.
El conill li va respondre:
-No, això és casa teva. Jo no penso ajudar-te!
L’esquirol va començar a arreglar-la tot sol fins que ho va acabar.
Un dia, el conill li va demanar molt descarat:
– Esquirol! Vine i porta’m cereals!
Aquest li va contestar tot enfadat:
– No sóc la teva xaxa! Si en vols agafa-ho tu i encara gràcies.
– Si home- li va contestar el conill.- Això és casa teva i jo no vull agafar res.
L’esquirol, tip del conill, li va dir que sortís un moment a fora. Quan va sortir li va tancar la porta.

Ensenyança: “ Si ajudes als altres, ells t’ajudaran a tu”
Judith Sabate 1CSA

Hi havia uns nens, l´Adrià i l´ Hugo, baixaven del col•legi tranquil•lament, van anar a casa a berenar, Hugo va dir a la seva mare que si podien anar a la plaça major. La mare li va dir que si, ells se’n van anar rient a la plaça. Quan van arribar, van jugar a futbol i un nen que deia Jordi va preguntar si podia jugar amb ells. Adrià va contestar que ell volia jugar perquè no li queia gens bé, El nen se’n va anar plorant cap a casa seva.
Hugo li va preguntar perquè li havia dit que no podia jugar. Van continuar jugant , quan van arribar a casa, la seva mare li va preguntar si havia jugat amb tothom. Adrià va dir que si però era mentida, havia enganyat a la seva mare. Hugo va pensar…. que si li deia a Jordi que anés a la plaça del mercat es trobarien els dos. Quan Jordi i Adrià es van trobar es va fer una baralla.
Hugo sentia crits i soroll, va anar hi corrents i va preguntar que passava amb tant soroll. Jordi se’n va anar cap a casa enfadat. A l’endemà Jordi i Hugo estaven jugant a futbol i Adrià els va demanar si podia jugar amb ells. Jordi li va dir que ell no el deixava jugar, Adrià va dir-li que no ho tornaria a fer i que el perdones. Jordi li va dir que si, que podia jugar amb ells. així ens ho passarem molt bé tots tres junts.
No has de tan egoista amb la gent.

Alexandra i Judhit