Author Archives: Gisèle Talarn Roger

PICANTONS AL FORN

La meva mare i jo vam fer aquesta recepta el dia 3 de gener de 2015 a casa meva. La vam tria perquè a mi m’agrada molt i sempre per Nadal ho fem.

Ingredients:
2 picantons sencers i nets.
1 llimona.
Farcellets d’herbes (llorer, farigola, orenga, canyella).
Mantega.
Sal.
Pebre negre.
100 cl de vi negre.

Passos a seguir:
1. Precalentar el forn a 200º.
2. Mentre es calenta salpebrem els picantons per dins i per fora amb bastanta quantitat.

3. Posem mitja llimona a quarts i el farcellet a cada picanto.
4. El tanquem amb un escuradents com si el cossisim.
5. Seguidament els muntem amb la mà (per això és millor utilitzar guants) per fora amb mantega.
6. Es fica a una safata i els posem quan el forn estigui calent.
7. Quan ha passat de 15 i 20 minuts es giren.
8. A continuació quan passin 10 minuts es tira els 100 cl de vi per sobre i es tornen a girar.
9. Passats 15 o 20 minuts es treu del forn.

10. Es treu l’escuradents, la llimona, el farcellet i els obrim per la meitat.
11. Es treu de la safata, es fica en un plat i ja està preparat per servir.

Tambè és pot acompanyar amb patata al forn o puré de poma, això al gust de cadascú.
Espero que us agradi!!!

Pesquis y Baliga en la fiesta de disfraces

Pesquis y Baliga iban con sus amigos andando por la calle.
– Hemos de decidir como nos disfrazamos por carnaval. – dice Marta.
– ¡De vikingos! Nos haremos unos cascos con cuernos. – le responde Guillermo.
– ¿Y de unicornios? – propone Paula.
Pasan por delante de una croasantería donde hay dos empleadas que están hablando.
– Debido a la crisis no viene ningún cliente… – dice Sonia.
– Mañana viene el jefe, el señor Lluent. Igual cierra y nos quedaremos sin faena. – le responde Carla.
Pesquis se había entretenido mirando la croasantería y va corriendo a su pandilla.
– Ahora que hablais de cuernos. ¡Tengo una idea muy original! De paso echaremos una mano a alguien que lo necesita… – explica Pesquis.
Al cabo de un rato todos los amigos llevan con objetos en la mano.
– A ver… ¿Lo tenemos todo? Ropa de saco, espuma de colchón, hilo y agujas – dice Pesquis.
El día siguiente todos los amigos van disfrazados de cruasanes, toda la gente los mira con mucha alegría.

– Has tenido una idea magnífica, peró, ¿a quién le echaremos una mano?- dice Baliga.
– Ahora lo verás… – le responde Pesquis.
– ¡De repente me ha venido un deseo! – dice el señor Antonio.
– A mi también. – le responde la señora Dolores.
Toda la gente se va corriendo hacia la tienda de cruasanes, las empleadas se ponen contentas.
– Un cruasán y un cortado. – dice el señor Antonio.
– Le invito a un cruasán. – le dice la señora Dolores al señor Juan.
– Hace tanto, que no pruebo… – le responde el señor Juan.
Llega el señor Lluent, el dueño, a la tienda.
– Qué me dice, señor Lluent? – dice Sonia.
– Esto marcha. – le responde el señor Lluent.
Una de las empleadas guiña un ojo a la pandilla.

Aquel humo en aquella casa

Erase una vez una casa donde había dos niñas gemelas, jóvenes, con el pelo largo y castaño claro, llamadas Aly y Sam.
Estaban en la cama durmiendo cuando de pronto Aly se despertó porque oía un ruido sibilante, pero no había nadie en la habitación, se volvió a oir el ruido pero esta vez no se despertaron ninguna de ellas. Seguidamente entró un humo azul por la habitación con olor a acre. pasados unos minutos se vió que entraba una sombra pequeña y que estaba más cerca de la cama. Se oía más el ruido, entonces se despertaron las dos gemelas y vieron una niña pequeñita con cara amenazadora que les decía que tenía hambre. Asustadas, temblando, querían pedir ayuda pero por desgracia la niña había cogido sus móviles y claro, ¡¡¡No podían llamar!!! De pronto se oyó que alguien pegaba golpes en la puerta, abrieron y no había nadie. También se oían golpes en el primer piso, en las ventanas, en el armario y tampoco había nadie. ¡La niña llamaba “mamá, mamá”! Y se oían más golpes. Las niñas decían, tenemos que hacer algo…

UNS DIES AL MORELL

Aquest estiu passat vaig anar en la meva mare i unes amigues al Morell, a veure al meu pare i a passar uns dies allí. Primer que res vam anar al pis a deixar les maletes i organitzar com dormiríem, com la meva habitació te dos llits, vam optar de la següent forma; una a cada llit i l’altra a un matalàs al terra.
Com el meu pare treballava pels matins, el primer dia vam anar a veure’l a la feina, com es dedica al transport ferroviari, vam aprofitar que ell es cap de circulació per coneixe el seu lloc de treball i agafar un maquinista per volta per dins de les vies de l’estació amb diferentes maquines de tren. Vam pujar a maquines que arrosseguen vagons per les línies ferroviàries, una amiga i jo vam pujar a una maquina junt amb el maquinista que es deia Ramón de una empresa que es diu Transfesa Rail Transport que utilitza maquines diesel, vam fer una volta per tota l’estació i inclús ens va deixar conduir.
Quan el meu pare va plegar de la feina vam marxa tots junts a les Gavarres de Tarragona i com que a les meves amigues i a jo ens agrada molt la pasta vam anar a dinar a La Tagliatella. Desprès de dinar vam anar a comprar a diferents centres comercials que i a ubicats allí, quan començava a fes fosc vam marxar cap a el Morell. Desprès de sopar sentíem molt soroll i vam anar a mirar que passava i vam veure els diables però per mala sort ja s’acabaven, ja que estàvem al carrer vam aprofitar per fer un gelat.
Cada dia fèiem diferentes coses junt amb la meva mare; anar a la platja, anar a la piscina, etc, etc, fins l’hora que el meu pare plegava de la feina i tots plegats dinàvem junts.morell tractor

morell diables

Morell platja

morell maquina

ENTREVISTA A LAURA

Foto de l'entrevista
Som nens de 1CS de l’any 2003 i ens diem Gisèle Talarn, Mohamed Jied i Rut Coronado, vam fer una entrevista a Laura Quiroga, una professora de ballet molt alegre. Li vam fer l’entrevista perquè ens va sembla mol interessant el tema de la dansa clàssica, moderna, contemporània etc… i també les coreografies que monte. Lo dissabte 26 de Gener a les 18:15 de la tarda tots tres en vam dirigir a l’Escola de Dansa Laura allí li vam fer les preguntes. De l’entrevista destacaríem que ens va dir que va tindre de professors tan homes com dones. Agraïm a Laura per haver vingut amb nosaltres.

 

L’àudio el vam fer en un ordenador portàtil negre HP la vam enregistra en l’Audicity el vam exportar al escritori i d’allí el vam passar a MP3. La foto la vam fer amb un movil, amb un cable la vam passar a un ordinador i de l’ordinador al pen. Vam passar els fitxers a la carpeta de les entrevistes. El mestre ens ha penjat la foto a internet, ens ha donat la URL, hem entrat al bloc i l’hem penjat. També ens ha penjat l’àudio a divshare, ens ha donat l’embed, hem entrat al bloc i l’hem penjat.

BOCADILLO DE LONGANIZA CON BERENJENA

Siempre que voy de excursión mi madre me lo pone para comer. A mí me gusta mucho. A hora os voy a enseñar cómo se hace.

 

Foto de mi bocadillo de longaniza con berenjena

Ingredientes:
Pan
Berenjena
Longaniza
Sal
Aceite

Utensilios:
Tabla de cortar
Cuchillo
Plancha
Pinzas
En la tabla de cortar con el cuchillo cortamos la berenjena a rodajas finitas.
Ponemos la plancha al fuego, cuando esté caliente ponemos a cocer un trozo de longaniza y las rodajas de berenjena, esperar 1 minuto, con las pinzas girar la berenjena y la longaniza. Salamos la berenjena y añadimos un poco de aceite.
Esperamos 1 minuto y retiramos la berenjena. Cocemos un poco más la longaniza, hasta que esté hecha.
Cogemos un poco de pan lo cortamos por la mitad, añadimos un poco de aceite al pan y también la berenjena y la longaniza.
Ya tenemos el bocadillo terminado. Espero que os guste. Buen provecho!!!

LA LLEBRE I L’ERIÇÓ

La llebre i l’eriçó

 

Aquesta és la història d’un eriçó petit i punxegut al que no li agrada gens que es riguin de ningú i encara menys d’ell i de les seves cames petites i curtes. També és la historia d’una llebre que de tan segura com estava de ser la més rapida del món es pensava que es podia riure de tots els altres.
Un dia l’eriçó passejava pel camp i es va trobar la llebre, tot el que la llebre tenia de lleugera també ho tenia de fatxenda i nomes veure l’eriçó li va dir:
– Ai! eriçó pobrissó, amb aquestes cames tan curtes i tortes amb tot el matí no faràs ni la meitat de camí que faré jo en un minut.
– Que no? – respongué tot enfadat.
– Fem una cursa i t’ho demostraré.
– D’acord quedem demà, aquí, a la mateixa hora.
L’eriçó va parlar amb la seva germana i van idear un pla: Un sortiria de la línia de sortida i l’altre s’esperaria a la línia d’arribada.
A l’endemà, la llebre i l’eriçó, tots preparats començaren la carrera, la llebre va sortir disparada mentre l’eriçó anava fent, però quan la llebre arribava a la meta va sentir una veu que deia:
-Ja soc aquí!
La llebre sorpresa es va quedar amb un pam de nassos, ella no sabia que aquell eriçó era la germana de l’altre.

Val més ser espavilat, que no pas presumri de les teves condicions físiques.

Gisèle i Mohamed

MOHAMED ES MI AMIGO. DESDE PEQUEÑOS VAMOS JUNTOS AL COLEGIO

Aquest es Mohamed

Aquest es el dibuix fet per Mohamed,

Mohamed es un niño de 10 años, es alto y su cuerpo es delgado. Tiene el pelo de color negro, su cara es alargada y de piel morena. Sus ojos son de color marrón oscuro y sus manos son largas. Tiene las orejas redondeadas, su boca es pequeña y ancha. Tiene la nariz larga.

Es hablador y hace muchas tonterías. No le gusta mucho trabajar, se podría esforzar un poco pero no quiere. Cuando hacemos cosas en grupo no colabora, tendría que poner más de su parte y los amigos le tenemos que ayudar cuando trabaja solo. Le gusta llevar ropa deportiva cuando puede viste con camisa y tejanos. Le encanta jugar a futbol, ir a la biblioteca y, lo que más, ir con los amigos al parque.