Hi havia un cavall i un llop que eren molt amics. Un dia estaven en una muntanya tota nevada, estaven tot dos sols, no hi havia cap animal petit només estaven ells dos.
El cavall estava molt dèbil perquè no trobaven menjar i va caure per una vall. El pobre cavall es va trencar una pota. El llop va anar amb el cavall a una cova i el llop va intentar curar al cavall.
El cavall estava perdent molta sang, llavors el llop se’n va anar i va deixar al cavall tot sol. El cavall va cridar:
-Ajuda!!!
I el cavall va anar perdent més i més sang i es va posar mes dèbil. Mentre el llop va anar muntanya avall i anava cap al un poble que havia al peu de la muntanya.
El llop es va quedar al poble ,va menjar tot el que va voler, i va deixar al cavall a dalt de la muntanya. Desprès el llop es adonar que va havia fet mal fet. Llavors va demanar ajut per anar a salvar al cavall. El llop avergonyit li va demanar perdó al cavall i va reconèixer que havia estat molt egoista només havia pensat en ell i no amb els seu amic, el cavall ferir.
Ensenyança: “No s’ha de ser egoista i ajudar sempre als amics”

Andreu Castellví Carranza
1CSB