Author Archives: Ariel Helbich Breton

MILANESES A LA NAPOLITANA

Ingredients

.carn vacuna (500g)

.sal (la necessària)

.julivert (3 branquetes)

. ous, 4

.pa ratllat (necessari)

.oli de blat de moro (abundant)

.tomàquet triturat (200g)

.pernil cuit (150 grams)

.formatge fresc (250 grams)

Posar 3 ous en un bols, sal, el julivert picat i batre tot junt.

En una taula, tallar la carn, treure-li el greix i els nervis; la poso al bols dels ous i la deixo una estona.

En una font a part, poso bastant pa ratllat.

Després trec la carn del bols i la pas pel pa ratllat, la cobreixo amb ell i el aixafo amb el palmell de la mà. Això ho faig dues vegades, i ja està preparada la milanesa de carn.

Preparar una paella amb oli de blat de moro ben calent i abundant, les fred i quan estiguin dorades (fetes) les poso damunt d’un paper absorbent i així fins acabar.

Quan tinc totes les milaneses fetes, les poso en una font per forn, li agrega a sobre: el tomàquet triturat, el pernil cuit i el formatge fresc.

Ho deixo al forn uns 5 minuts i quan el formatge s’hagi fos, les trec i ja estan llestes per menjar.

Bon profit !!!

La calle desconocida

Marcos estaba en su colegio cuando de repente el director lo llamó a su despacho por el interfono. Marcos, sorprendido por la llamada, fue rápidamente al despacho. Cuando llegó, vio la cara de terror del director y se fijó en el sobre negro que sujetaba en sus manos. El director hizo que Marcos se sentara en la silla mientras le daba el sobre desconocido. Marcos se fijó que el sobre estaba cerrado por un símbolo desconocido por él. El director horrorizado, dejó a Marcos solo en el despacho, mientras él corría temblando hacía la puerta.
Marcos abrió el sobre y se quedó petrificado leyendo la nota que había dentro. La nota decía:
“Si quieres volver a ver a tu padre,
ven a la calle: Conde Siete Cabezas nº666,
y trae también el sobre que tienes en las manos”
Llegó las cinco de la tarde y Marcos acobardado y horrorizado, emprendió su viaje hacía la calle desconocida.
Cuando Marcos llegó a la calle le vino un olor acre y asfixiante. A medida que iba caminando por la calle, se iba fijando en los personajes que iban por la calle. Eran criaturas oscuras y amorfas, y sus voces sonaban sepulcrales. A Marcos, a medida que se iba acercando al nº666, le empezaban a caer gotas de sudor por la cara y su rostro se iba desfigurando y paralizando.
De repente, Marcos ya se encontraba delante de la casa nº666. En aquél momento a Marcos lo envolvió, una nube oscura, tenebrosa y…

UN DIA A L’HOSPITAL

El dia 18 de Juliol estava molt nerviós perquè era el dia de la meva operació dels peus, me la feia la metgessa Lidia a Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Al arribar ens vam trobar amb els altres nens que també els tenien que operar, però jo sabia que era el primer. Em van preparar i vaig estar esperant amb els meus pares.
Quan vaig sortir del quiròfan em van portar a la habitació dels mutants, on vaig conèixer al meu company que es deia Miquel, estava operat del braç perquè li havia mossegat un gos molt gran i li va sortir l’os del braç.
Amb les peus enguixats vaig està allí fins el dia següent que em van donar l’alta per la tarda. Com que vaig tenir molta gana els vaig demanar als meus pares passar per un Mc Donalds per menjar una bona hamburguesa i desprès vam arribar a casa on vaig estar varis dies al llit fins que me vam comprar unes sabatilles especials per poder caminar bé.
No ha sigut molt divertit però es la únic que puc contar perquè no he pogut anar a les piscines ni ha cap lloc divertit. Mala sort, el pròxim estiu espero que sigui més alegre.
Aqui estic després de l'óperació!!!!!!!!!

ENTREVISTA A AIDA

Foto de l'entrevista

Som Ariel Helbich, Alexandra Ferrer i Alba Casals. Aida és la nostra professora de teatre. L’hem escollit per fer l’entrevista perquè ens agrada la seva manera d’ensenyar teatre i ens divertim molt a les classes. Ho fa d’una manera divertida i aconsegueix que l’hora de teatre ens passi volant. Ella és molt divertida, fa que ens ho passéssim molt be i és una professora genial. L’entrevista la vam fer al gimnàs petit del col·legi que és on fem les classes de teatre, vam enregistrar-la després d’una classe, el divendres 25- 01-14. Esperem que us agradi l’entrevista!

Ens va fer molta gracia quan va dir que el personatge que volia interpretar era el burro d’Shrek.

Agraïm a Aida Muñoz que ens hagi deixat fer-li l’entrevista.

Vam enregistrar l’àudio i vam fer la foto amb la tablet d’Alexandra i el vam passar a l’ordinador d’Alba amb un cable. Vam editar l’àudio amb l’audacity. Quan vam tenir l’àudio editat, el vam passar en format MP3 i el vam penjar a la carpeta “entrevistes”.
La foto la vam enviar per correu electrònic al nostre professor perquè la pengés a picasa Web i des d’allí la poguéssim afegir a l’article del bloc.

EL BOCADILLO QUE SOÑE

Foto del bocadillo que soñe

Ingredientes:
Bocadillo:
Pan de hamburguesa
Hamburguesa
Lechuga
Queso
Ketchup
Aceite para cocinar
Decoración del plato:
Patatas fritas
2 aceitunas

Utensilios:
Una sartén
Pinzas y espátula de cocina
Plato
Preparación:
1.-Cocinamos la hamburguesa con poco aceite en la sartén.
2.-Lavamos, cortamos y condimentamos la lechuga con sal, aceite y vinagre.
3.-En el plato cortamos el pan por la mitad y le ponemos: Kétchup, queso, la hamburguesa y finalmente, la lechuga.
4.-Freímos las patatas con bastante aceite. Al terminar le ponemos un poco de sal. Estas patatas las usaremos como decoración en el pan y para que parezca unos dientes las pondremos torcidas dejando el pan entreabierto. Además, le podemos poner también otras patatas que simulen las patas.
5.- Finalmente, le ponemos otras patatas alrededor para que quede más bonito y como ojitos dos aceitunas partidas por la mitad.

 

Me gusta oír tocar el violín a Mireia Llop

Aquesta és Mireia Llop

Aquesta és Mireia Llop

Mireia Llop y yo siempre hemos ido juntos a clase. Tiene el pelo largo, un poco ondulado y de color marrón claro, lo suele llevar suelto. Sus ojos son pequeños y marrones, lleva gafas de color blanco y rojo. Tiene la nariz pequeña al igual que su boca. Es una niña alta y delgada.
Suele ir vestida con tejanos y camiseta. Lleva pendientes y le gusta llevar botas. Es muy simpática pero es muy tímida. Es una niña sensible y no se enfada casi nunca. Le gusta mucho reírse con sus amigos.
Mireia es muy trabajadora y ayuda a sus compañeros. Colabora mucho en los trabajos de grupo y participa mucho en clase. Le gusta ir con sus amigas al cine y le gusta salir a jugar a la calle. Va a clases de ballet y es muy buena tocando el violín, también le gusta cantar y tiene una voz muy bonita. Su mejor amiga es Anna.