Vam anar a un apart-hotel i va ser molt xulo! Hi havien dos piscines molt grans, un jacuzzi, una sauna, una sala de jocs amb billar, futbolí… i a davant del hotel hi havia un club de mini golf. Vam anar a tot! I va ser xulissim! També vam anar a la platja que la teníem molt a prop de l’hotel, no arribava ni a 50 metres, era perfecte. A mi em va agradar moltíssim i cada dia feien alguna activitat diferent, un dia feien bingo, un altre teatre de titelles, un altre aquagym, un altre concert de jazz… Vaig anar a tot a part de la sauna, el jacuzzi, la piscina, el minigolf, el billar i el futbolí. A davant de la platja hi havien paradetes i una en maquines de jocs i em vaig enganxar al ‘pin ball’ que es un joc xulissim. Els apart-hotels eren molt bonics tenien tres habitacions cada apart-hotel el lavabo, el menjador i la nostra habitació. Un dia va venir la meva padrina i es va banyar a la piscina amb mi i va ser molt divertit!
Aquest estiu he fet moltes coses, he descansat, he visitat llocs interessants … però el que m’agradaria destacar és la experiència que més m’ha agradat d’aquestes vacances.
Des de el dia que vaig acabar l’escola, tenia ganes de que fos el dia sis de juliol perquè ja havíem decidit a casa que aniria al campus del RCD Espanyol.
Recordo que aquell dia em vaig despertar a les 9:00h del matí com sempre, però amb la sensació que era un dia diferent pels nervis i ganes de marxar al campus, vaig esmorzar un cacaolat fresquet i un croasant i després de jugar una estona a la xbox one vam anar a les piscines en Juancar, així la mama es quedava a casa acabant de fer-me la maleta i preparant el dinar.
A les piscines ens vam trobar uns amics, feia un dia molt bo, sol i calor, vam suar jugant a bàsquet i després vam anar a banyar-nos, vam estar una estona jugant a l’aigua fins que es va fer l’hora d’anar cap a casa a dinar.
Enseguida es van fer les 15:00h, l’hora que havíem quedat amb els altres companys de l’equip (Jordi, Gerard i David)per marxar junts des de el mas de la coixa de Mora d’Ebre. Tots ens vam saludar i vam jugar una mica nosaltres per allí mentre els pares parlaven, ja es va fer la hora d’anar cap a Barcelona.
Vaig dormir tot el viatge, quan em vaig despertar ja estàvem al campus, em va impressionar molt veure la bandera de l’espanyol, el camp i sobretot la estàtua de Dani Jarque un jugador que admirava molt. Un dels fisioterapeuta que ens portava ens va explicar que l’havien col•locat aquest any.
Eren les 17:00h que ja estàvem allí van anar a berenar al bar del camp amb el pares, quan es van fer les 18:00h els pares van anar a una reunió i a nosaltres els jugadors ens van portar a un lloc per donar-nos les primeres indicacions i la roba d’entrenament.
Desprès de la reunió dels pares, vam anar tots junts a deixar les maletes a la residència, allí ens vam acomiadar i ens vam preparar un bossa per a la dutxa perquè aquell mateix dia ja fèiem el primer entrenament, va ser molt emocionant la mama no es podia aguantar de plorar però no va fer cap “dramon”. Quan els pares ja van marxar ens van donar la habitació número 5 i els quatre amics vam estar junts.
Quan ja estàvem instal•lats ens vam canviar de roba i en seguida vam anar al primer entrenament. L’entrenament va consistir en: mantenir la pilota, dos contra un, xut i un partit. Després de jugar vam anar a dutxar-nos als vestuaris del camp, l’entrenador va dir:
– qui ja estigui dutxat ja pot anar a sopar al bar.
Després de sopar vam anar a la residencia a ficar-nos el pijama i fer-nos el llit, vam mirar una mica la televisió i després de mirar la televisió que ja eren quasi les 00:00h i els meus companys de l’habitació no paraven de parlar però l’entrenador ens va dir:
– A dormir.
I així va acabar aquest dia tan bonic!!!
Aquest estiu he anat de colònies musicals prop del Vendrell, aquell petit poble és diu Saifores, Baix Penedès. Vaig anar entre els dies 13 i 19 de Juliol de 2014.
Quan vam arribar estava molt nerviosa i al cap d’uns minuts em vaig trobar a una nena que es deia Maria i era la meva amiga d’Igualada, l’any passat la vaig conèixer a aquestes colònies i ens vam fer molt amigues. Vaig tenir molta sort de trobar-la per que si no havia d’haver anat sola a l’habitació, perquè no coneixia a ningú. Tampoc podia dir res a ningú perquè hi havien nenes que les coneixia de l’any passat però em feia molta vergonya anar a parlar amb elles, amb la Irene ens parlàvem una mica que era una nena molt simpàtica que tocava l’oboè. La meva professora d’instrument és deia Miriam i era de fora, el meu altre professor és deia Josep, però només el tenia a classes de grup de vent. El director d’orquestra és deia Jaume i tocava el violoncel , encara que hi havia una altra professora de violoncel i és deia Nai, era la meva cosina segona, també hi havia un mestre de viola i una mestra de violí, ell és deia Quim i era molt simpàtic i divertit, la mestra és deia Àngela i era molt simpàtica i agraïda. L’obra que vam fer es deia “La volta al món amb 80 notes” i totes les peces eren: Introducció, França, Havana, Catalunya, Irlanda, Itàlia, Egipte…
Hi havia una piscina que era molt bonica i ens ho passàvem molt bé.
Els monitors eren Marc, Marta, Amàlia, Olga, Josep i Anna, el meu monitor era Marc, el meu preferit era Josep i la meva preferida Marta.
En fi, que han estat les millors colònies del món!
A principis d’agost va manar a marina d’or. Vam reservar un apartament de segona línea, ens ho vam passar molt bé. Anàvem a dinar a l’hotel gran duque, era un bufet lliure. A la tarde a anàvem a l’aspa i mes endavant a la piscina de fora que era un circuit. De nit baixàvem als grans jardins on hi avien carpes i patets petits , cisnes i pavos reals. Camina’n carrer amunt hi avia un mun de tenderes I negres que feien trenes, jo em baix fer una trena de color rosa I blanca, em va fer malt. El dissabte al despertar va manar a òperesa de mar on la platja estava a petar i no vam baixar, peró va manar a pegar una volta i vam veure un noi que tocava l’òrgan. Vam tornar a marina d’or i al dia seguen vam marxar cap a casa. Aquells tres dies van ser molt emocionants perquè Baix passar tems en la família i baix fer amics.
