Aquest estiu passat vaig anar en la meva mare i unes amigues al Morell, a veure al meu pare i a passar uns dies allí. Primer que res vam anar al pis a deixar les maletes i organitzar com dormiríem, com la meva habitació te dos llits, vam optar de la següent forma; una a cada llit i l’altra a un matalàs al terra.
Com el meu pare treballava pels matins, el primer dia vam anar a veure’l a la feina, com es dedica al transport ferroviari, vam aprofitar que ell es cap de circulació per coneixe el seu lloc de treball i agafar un maquinista per volta per dins de les vies de l’estació amb diferentes maquines de tren. Vam pujar a maquines que arrosseguen vagons per les línies ferroviàries, una amiga i jo vam pujar a una maquina junt amb el maquinista que es deia Ramón de una empresa que es diu Transfesa Rail Transport que utilitza maquines diesel, vam fer una volta per tota l’estació i inclús ens va deixar conduir.
Quan el meu pare va plegar de la feina vam marxa tots junts a les Gavarres de Tarragona i com que a les meves amigues i a jo ens agrada molt la pasta vam anar a dinar a La Tagliatella. Desprès de dinar vam anar a comprar a diferents centres comercials que i a ubicats allí, quan començava a fes fosc vam marxar cap a el Morell. Desprès de sopar sentíem molt soroll i vam anar a mirar que passava i vam veure els diables però per mala sort ja s’acabaven, ja que estàvem al carrer vam aprofitar per fer un gelat.
Cada dia fèiem diferentes coses junt amb la meva mare; anar a la platja, anar a la piscina, etc, etc, fins l’hora que el meu pare plegava de la feina i tots plegats dinàvem junts.

A mi m’agrada practicar tota mena d’esports: futbol, bàsquet, tennis, golf… però l’esport que m’agrada més es el tennis. El tennis es un esport que es juga amb una raqueta a la mà, es necessita molta força i també molta resistència i velocitat. Els meus pares em porten a competir per als clubs de tennis de Lleida, Tarragona, Tortosa… Em porten des de que tenia 7anys.
A començaments d’estiu d’aquests any vaig anar a jugar a Lleida un torneig de Tennis, a
Lleida es on hi vaig a jugar més sovint a tennis. Jo sempre que arribo als clubs tothom em pregunta qui sóc, perquè jo sempre sóc un foraster als clubs, a aquest club ja no em diuen res perquè he jugat tantíssimes vegades que em coneix tothom. Jo mai vaig de numero 1, ni de 2,ni de 3, de cap numero, maiii!!!!! Però així també jugo més perquè el numero 1 i 2 i potser també 3 sempre es passen la primera ronda.
Em va tocar jugar la primera ronda contra un difícil rival però vaig acabar guanyant. Al dia següent em va tocar jugar els quarts de final, contra un Argenti que sempre em guanya però aquell dia, jo vaig estar millor a 1 h i 30 minuts de partit el rival va començar a patir dolor al seu peu i vaig tindre la sort que el pobre Martin va tindre que retirar. Estava a les semi-finals i em va tocar contra un noi que mai havia jugat amb ell, es deia Gerard i era de la meva edat. Va començar el partit i el rival pareixia molt nerviós a la primera hora de partit vaig notar que li feia mal el peu i el vaig fer corre d’una punta a l’altra, no va suportar 15 minuts i també va tindre que retirar-se em. Em vaig sorprendre molt perquè vaig arribar a la final, cosa que a mi normalment no em passa, però i vaig arribar, a la final. Per la nit vaig mirar a internet l`hora del partit i contra qui em tocava jugar, em tocava contra el millor jugador de Lleida de la meva edat!!! Però no em vaig preocupar molt. A l’endemà em va tocar jugar pel matí, vaig arribar i no vaig durar ni una hora però havia jugat, vaig perdre però al menys vaig arribar a la final i vaig quedar segon.
Meu vaig passar molt bé i em vaig fer amic de tots els que havia jugat.