Daily Archives: 12 de juny de 2013

Vía Verda

Hem anat de colònies a Horta de Sant Joan, el mes de Maig, ens hem quedat 3 dies (29, 30 i 31)  l’últim dia (31 de Maig), ens vam aixecar a les vuit del matí, vam fer el llit i vam marxar al menjador, on vam esmorzar. Al cap d’un temps, vam anar cap al centre del poble, on hi havia una tenda de lloguer de bicicletes i ens van deixar les bicicletes que necessitàvem, vam agafar les bicicletes i vam marxar cap a la Vía Verda, vam parar cinc vegades, per menjar, dues vegades i per observar, tres vegades.

Vam fer uns 20km amb la bicicleta, hi van haver alguns accidents, i, el mestre, ens va curar. Ens ho vam passar molt bé encara que les ferides ens molestaven una mica.

 

Diana Lazar Petronela

13/06/2013

El dia 29 de maig vam anar  a corbera  d’ebre al poble vell. El poble vell era un poble que va ser bombardejat durant la guerra civil i  està fet malbé. Quan vam arribar el poble vell, hi havia les lletres de abecedari. Tots els alumnes les havien de trobar. I quant les vam trobar tots vam anar a l’esglesia. Vam visitar l’esglesia perquè hi havia  monuments importants durant la batalla del Ebre, per exemple hi havia rajoles amb avions de paper pegat sobre el sostre.

També hi havia una casa de metall de ferro prim i rodo. Hi havia moixons de color negre que es deien corbs. Es típic perquè davall de les teules. I quan bombardejaven Església els corbs havien de marxar ràpidament per no caure a terra.

 

Daniel  moreno  marante

 

 

El fantasma del Castillo

Hace mucho tiempo en Flix había dos mellizos rubios que tenían 11 años, eran un poco gamberros y pasotas aunque en el fondo muy simpáticos.
Un día en el pueblo hacían un baile en la plaza, como a los gemelos no les gustaba bailar se fueron al extremo del pueblo donde había el cementerio y el castillo. Los dos niños se fueron arriba de una montaña donde estaba el castillo y encontraron un hombre muy, muy mayor. El hombre les explicó una historia que había sucedido allí. Les dijo: Hace muchos años a un niño muy bueno y simpático se le cayó un billete, el niño lo quiso coger y cayó por el barranco.
Los niños el día después volvieron a ir al castillo y oyeron voces, asustados volvieron hacia el pueblo y se lo contaron a todos sus amigos y al día siguiente todos los amigos juntos volvieron al castillo y escucharon la voz del que se había caído por el barranco. Los amigos empezaron a huir pero se perdieron , y nunca más se ha vuelto a saber de los gemelos ni de ninguno de sus amigos se dice que es la maldición de la desgracia de Jaime que es el nombre del niño que se cayó por el barranco. De los niños no se ha vuelto a saber nada, los padres hicieron una búsqueda pero no los encontraron así que se dieron por vencidos.

Pol Alabart
12-01-13

115 dies

Els dies 29 de Maig del 2013, els alumnes de sisè va anar de viatja a horta de sant Joan. Abans d’arribar a horta van passar per Corbera. A Corbera vam visitar un museu que es diu “115 dies”. Ens van explicar que el nom del museu “115 dies” són els dies que va durar la batalla de l’Ebre, també vam veure armes, granades, roba que utilitzaven en la batalla, etc…, per últim ens van ensenyar un vídeo on sortien un senyors/a grans que explicaven quan ells van perdre als seus pares o als avis, com el vídeo va ser molt trist, algun/es companyes i van plorar. La senyora que ens va explicar ens va dir que podíem anar a donar una volta pol tot el museu i llegir i prendré més informació pels ordinadors que tenien i per últim vam anar a dinar al “bar casal”.

Kerly Andreina
12/06/2013

CONVENT I COVA DE SANT SALVADOR

El dijous 30 vam anar a veure el convent de Sant Salvador el qual està a la muntanya de Santa Bàrbara. Abans d’arribar-hi hi ha una porta amb una quadre al mig el qual el va fer Picasso el va fer perquè si t’asseus al terra veus la vista del convent entre mig del quadre. El convent també es anomenat com Santa Maria dels Àngels. El convent es molt gran i molt bonic, és un edifici Gòtic. Al arribar allí ens vam dividir en dos grups, un grup és va quedar al convent i l’altre grup se’n van anar a la cova de Sant Salvador. Els que es van quedar al convent, per entrar ens vam fer unes creus que representaven els templers i quan vam entrar el vam mirar per dins, després ens van donar unes fotos i havíem de buscar el dibuix que hi havia. Després vam fer canvi i els que estaven al convent vam anar a la cova. Pel camí van estar investigant excrements i petjades d’animals i al cap de 20 minuts van arribar a la cova. Allà dalt feia molt vent però la cova està per una roca molt gran. Allà hi ha un jardinet en honor a Sant Salvador. Després vam tornar cap al convent i tots junts vam tornar a l’alberg Els Olivers.

La Fatarella

A les 9h del mati sortíem de Flix, la primera parada era a La Fatarella, vam carregar les maletes i a les 9:30h del mati ja hi érem. Ens va rebre un noi gran que era molt simpàtic ell va ser el nostre guia, ens va ensenyar un museu de la Batalla de l’Ebre i ens va dir el que significava cada quadre perquè estaven escrits en italià hi havia imatges dels homes que batallaven preparats. Després també va ser el monitor el que ens va acompanyar a veure fortificacions, vam passar pel costat dels molins i fins i tot els vam poder tocar, després vam visitar búnquers a un vam poder entrar a un altre tan sols el vam veure per fora també vam poder entrar per dintre d’una trinxera on hi havia un pom de flors. Joan el monitor ens va dir que allí s’havien trobat ossos també vam passar per les cases del XV exèrcit, Algunes de les cases tenien petits refugis al soterrani. Després ja vam tornar al autobús vam esmorzar i vam anar cap a Corbera d’Ebre.

Pol Alabart
12-06-13

115 dies de la batalla de l’Ebre

????????????????????El passat dia 29 de maig de 2013 vam anar a veure un museu que es deia 115 dies de la batalla de l’Ebre, situat a Corbera, ens van explicar algunes de les pistoles, bombes, metralladores que hi havia. Havien molts tipus de armes algunes en mal estat, però quasi totes estaven en molt bon estat. També vam mirar un vídeo de què va passar als bombardeigs de Corbera, que van parlar unes persones sobre que els hi havia passat a ells i a la seva família, la veritat és que el vídeo era bastant trist perquè molta gent va morir.
Desprès ens van deixar que poguéssim mirar sols les armes i granades i ens van deixar que poguéssim tocar unes pantalles que et parlaven de totes les armes i tot.
Per mi que aquella exposició valia la pena mira-la i escoltar-la, perquè era interessant i m’ho vaig passar molt bé.

                                                                                                                                     Arnau Sabaté

                                                                                                                                     12-6-2013

La leyenda del payaso maligno

Había una vez hace mucho, mucho tiempo en un pueblo que ahora mismo no me recuerdo, un barrio lleno de casas abandonadas, pero de lo que sí que acuerdo muy bien es que había una casa encantada, más que ninguna otra. Allí había vivido mucha gente, tanta gente había vivido como había muerto. La gente que vivió allí no duró ni 2 meses. En el sótano de la casa había un cuadro donde salía un payaso enseñando los cinco dedos de una mano, cada vez que se moría alguien que vivía en aquella casa escondía un dedo, y cada vez que venía una nueva familia rellenaba su mano.
He aquí que una nueva familia se mudó a esta casa porque la suya de antes no estaba en buenas condiciones para vivir y además estaba hecha polvo y habían goteras de la humedad. Fue la única familia que vivió más de 2 meses, duró 3, de noviembre hasta febrero del año siguiente. Eran un padre, una madre, un hijo mayor de 17 años, una hija pequeña de 5 y el hermano mediano de 12, el protagonista. Su padre trabajaba en una fábrica, su madre trabajaba en casa, su hermano mayor era un fanático de las motos, su hermana pequeña siempre estaba jugando con las muñecas y las casitas y a él le gustaba ayudar a su madre en los trabajos de casa como lavar los platos y guardar la ropa, también leer cómics y jugar a los videojuegos.
Un día inesperado de diciembre que su padre se fue a trabajar y justamente su madre y su hermano no estaban en casa porque ella se fue a comprar al supermercado y su hermano se fue en moto con su chica y sus amigos, llamaron de la fábrica y cogió el teléfono su hermana, preguntaron por su madre pero ella les dijo que no estaba en aquel momento, que les podía pasar a su hermano, pero él se negó a cogerlo porque si no perdería la partida pero cuando escuchó que era urgente lo cogió, le dijeron que su padre se había muerto asfixiado entre el aire tóxico porque no llevaba máscara, colgó y el y su hermana empezaron a llorar, hasta que llegó su madre de comprar y ellos le dijeron lo que había ocurrido y empezaron a llorar todos. Llamaron a su hermano mayor pero no contestaba hasta que al final alguien cogió el móvil  pero reconocieron que aquella no era su voz, aquella voz le dijo con tristeza que su hermano no podía contestar porque había tenido un accidente con la moto.
Tanto llorar, tanto llorar que al final  fueron a dormir en la habitación de matrimonio y durmieron todos juntos.
Iban pasando los días con angustia y dificultades hasta que se les iba pasando. Se quedaron sin dinero por el trabajo, pero hacían lo que podían.
En enero, su madre encontró trabajo en una lavandería cercana, y cada mañana iba a trabajar. 
Un día de febrero él se fue al sótano a dejar la ropa sucia en la lavadora y vio al payaso con solamente 3 dedos: él, su madre y su hermana. Iba observando el cuadro cuando vio que poco a poco escondía otro dedo, fue cuando oyó gritar a su madre, subió y vio a su madre con un plato roto por el suelo, volvió a bajar y vio solo 2 dedos del payaso, significaba que su madre se había muerto. Su hermana pequeña bajo rápidamente al sótano y cuando estaba por media frase de que le pasó a su madre vio que salía una mano de la pared y estiró a su hermana y atravesó la pared. Se giró y, solo quedaba un dedo: él. 
De repente sonó el timbre, era el cartero que le llevaba una carta a su madre de la lavandería, diciendo que mañana no hacía falta que fuera a trabajar, y cuando iba a subir vio que poco a poco iba desapareciendo pero el payaso no escondía el último dedo. Llegó en un sitio cerrado donde escuchó una voz grave y fuerte que decía: “Tu familia ha muerto, pero tus amigos no, pueden servirte de ayuda!”. Salió de allí y volvió a aparecer en su sótano, oyó el timbre y subió rápidamente a abrir la puerta, le dijo al cartero que su familia había muerto, pero que necesitaba ayuda. Los dos bajaron al sótano y con un tubo de hierro cada uno, rompieron el cuadro y se cayó al suelo, fue cuando el cartero desapareció y escuchó a su madre que le decía: “Ven que te ha llamado tu padre y luego me ayudas a sacar la ropa de la lavadora, y dile a tu hermana que baje que tu hermano ahora llegará para cenar!”. Subió y él le dijo: “Hablo con papá, y le digo a mi hermana que baje pero no quiero bajar al sótano para sacar la ropa de la lavadora, y como ahora trabajas y hemos salido de la miseria empieza buscar otra casa!”. Y se mudaron de casa. El mes siguiente fue la policía y derrumbó todas las casas de aquel barrio abandonado, y construyeron una empresa donde su madre trabajó.

 

Abril Francín Segarra

12/06/2013

Els Olivers; Casa de colònies

Aquest any, com a viatge de final de curs, hem anat a Horta de Sant Joan. Ens vam allotjar a una casa de colònies “Els Olivers”. Allí vam estar: Del dia 29 de maig al 31.Els nens i nenes estaven separats per habitacions, les nenes dormien a dalt, i els nens a baix. El primer dia, ens van posar una pel•lícula, la majoria dels Etiquetes

nens i les nenes se’n van anar al llit. Els nens, van fer molt escàndol i els van castigar a veure el que quedava de pel•lícula fora al jardí en pijama i feia un aire ben fresquet.A les 6 del matí, els nens van despertar als mestres. Els mestres van baixar i ens van dir que féssim els llits, ens vestíssim i féssim la maleta que tornàvem cap a Flix. De càstig, vam estar fins l’hora d’esmorzar fen una llibreteta de la Batalla del Ebre. El menjar ens ho feia una senyora i estava molt bo.Els segon dia per la nit, a la sala polivalent, vam fer una mena “de discoteca”. En acabar la discoteca ens vam anar tots al llit i en 5 minuts ja estàvem tots dormits. Va ser una experiència molt bona!

 

Arnau Pérez

Els Olivers

El passat dia 29 de maig vam arribar a Horta després d’unes quantes parades per la Fatarella, Corbera d’Ebre. Quan vam arribar ens va ploure una mica mentre que els mestres estaven demanant les claus de les habitacions Per fora ens va sembla molt bonica, per dins era molt gran. Un cop vam entrar a la nostra habitació hi havien lliteres i dos banys al fons.
La primera nit vam sopar sopa i saltxitxes (llonganisses) i després més tard vam mira una pel•licula: Lo Imposible. La primera nit ens vam portar una mica malament, eren dos quarts de cinc i encara estàvem tots desperts menys Victor que es trobava una mica malament. Al matí els mestres ens van castigar fent un quadern.
Vam esmorzar i ens vam preparar per marxar a Flix, però els mestres van ser molt generosos i no ens van fer tornar cap a Flix. Ens van dir que aniríem al Centre d’art Piccaso. Quan vam arribar ens vam posar a dinar: Canelons de carn i, de segon croquetes de pernil salat.
A les hores lliures jugàvem al “uno, domino o a fora al jardi.
En general a mi em va agradar molt, ens ho vam passa molt bé tots.

Roger Sabaté
5/6/13