ni sola ni amb colla,

ni amb llum ni amb foscor.

Ja ho sé que al meu poble

tothom és vampir:

el pobre i el noble,

el rei i el faquir…

Tots són rostres pàl·lids:

més blancs que la llet,

i els meus colors càlids

dents llargues han fet.

Molts d’ells se m’acosten,

se’m volen cruspir!,

però el baf que s’emporten

els fa desistir…

Que l’arma més bona

davant l’espantall

és prendre a tota hora

torrades amb all!

                  Bonmatí, Ricard