Ahir, quan tothom dormia menys jo…. vaig veure una persona molt sospitosa que anava amunt i avall per el meu carrer.vaig pensar que era un lladre pero quan estava a punt de dormir-me… una llum va sortir sota els seus peus i un bastó prim i llarg va apareixer davant seu. Era un mag! i…de sobte va començar a volar,  jo rapidament em vaig posar les sabatilles i vaig sortir disparat com una bala a espiar aquell misteriós bruixot. El mag va convertir un cubell d’escombraries en una màquina enorme, parlava i deia: Benvingut mag maget, a quina època vols viatjar? Vaig suposar  que era una màquina del temps.

El mag i la seva màquina van desapareixer i ara sempre miro per  la finestra a veure si torna. Mai mes es va repetir el que va passar aquella nit del 31 d’octubre.

Gerard Soldevila Pelegrí