Bonica i brillant
com un diamant
aquesta es la lluna
la meva fortuna.
Un dia em va dir:
-Vols venir amb mi
I jo li vaig contestar:
Això no passarà.
Et perds en l’oblit
com un vell amic
però jo et recordaré
quan ens ho passàvem bé.
MONTSE CARLES
Ehhhhhhhhhhh!!!!!!
Aquest poema es al llibre EL SOL DEL PLA
NIL
Es veritat Montse ho has copiat del llibre del sol del pla!!
Mohcine