Una vegada hi havia dos nens, que es deien Pep i Joan, que vivien en una casa a la ciutat.

Un bon matí se’ls va acudir anar a jugar al carrer però no podien perquè un home, amb la cara ferrenya, un posat sever i una veu aspra ,no els deixaria anar a jugar al carrer, perquè els nens sabien que els escridassaria i els hipnotitzaria.

Així que van decidir anar a jugar a dins de casa, perquè la mare no hi era i d’aquesta manera no els veuria i no els renyaria.
Van anar a l’habitació d’en Pep i van fer un partit de futbol. En Joan va xutar la pilota i va trencar la llum del sostre, i es va armar un gran terrabastall i una trencadissa enorme amb esquerdills per terra.

En Pep i en Joan es van posar les mans al cap, esporuguits de l’escridassada que els hi faria la mare. Però van agafar l’escombra i ho van escombrat tot, sense que quedes res al terra.
Van anar a baix a esperar la mare i de sobte una claror els va fer esparpellar els ulls. Era la mare que des de la voravia havia sentit aquell terrabastall.

Els nens enravenats van aguantar la escridassada que els hi va fer la mare, i van aprendre a no jugar dins de casa amb la pilota.

NIL ORRIT NABAU