Aquest es un poema que vaig fer quan feia tercer de primaria.
El caragol avorrit
El caragol avorrit
sempre es cansa abans de pujar al llit;
I quan arriba la nit
diu: ai Déu meu! quin neguit;
L’esquirol i l’eriço
li diuen: per què no proves de cantar una cançó;
Però ell te por a l’alçada
i necessita una abraçada;
Li demana ajuda al calamar,
li diu que se’n vagi a dormir al mar;
El caragol s’ha quedat entristit
i s’ha trobat un mosquit;
El mosquit molt marxós
li fa una abraçada al cos.
El caragol, per fi, quan arriba la nit
aconsegueix anar al llit
i es queda tot feliç adormit.
Maria Fernández Armario
Maria, es molt bonic.
Clàudia.
Maria m’ha agradat moltíssim. Et felicito
Rosa
Gràcies.
jajjajajaj que xulo fa molt riure et felicito.
Arnau Tassies Pons
Està molt bé!!
Et felicito!!
Jeje!!
Mlolt bé Maria
Mohcine
renoi ! si que guardaves secrets !!!
és molt bonic !!!
rosita