RESUM:

Aquest llibre, m’ha ensenyat que a vegades no s’ha de dir la veritat; per exemple, la iaia, cada any em compra una tenda d’indis, aquest any és la tercera tenda, li podria dir que m’he decebut (que seria la veritat), li podria dir que estic molt contenta (que seria mentida), o li podria dir que m’ha agradat molt, però l’any vinent aniré amb ella a comprar el regal, ( que seria una mica de mentida i una mica de veritat). A vegades els adults ens menteixen, per exemple, ens han promés que quan tinguem 14 anys, ens compraran una moto, ha arribat el gran dia, ja tenim 14 anys!!! Els pares, li han donat un regal, però en obrir-lo… m’ho havíeu promés! M’havíeu promés que em compraríeu una moto i m’heu comprat uan enciclopèdia!!!
No sempre menteixen els adults, a vegades també els mentim nosaltres a ells. Per exemple, un dia el nen diu: foc, foc!!! Vénen els bombers i veuen que no hi ha foc , els ha enganyat, un altre dia, el mateix nen crida: foc, foc!!! Tornen a venir els bombers i no hi ha foc, aleshores, un dia, hi ha foc de veritat, el nen crida: foc,foc!!! Però és clar, com que el nen deia mentides i enganyava als bombers, ara ja no li han fet cas.

OPINIÓ:

Aquest llibre m’ha agradat molt, m’ha fet riure molt el text i també els dibuixos, diu coses molt reals, i m’ha ensenyat que a vegades s’ha de dir mentides per no fer mal als altres, però a vegades s’ha de dir la veritat, i altres vegades una barreja de les dues.