LA LLUNA
Lluna tan riallera i clara
la més bonica i eixerida de la nit.
Cada dia desitjo tocar-te,
però quan hi arribo ja ha passat la nit.
De seguida es fa de dia,
de tu no he pogut gaudir.
Jo de nit dormo,
tu de dia no ets aquí.
Torna la nit
des del balcó et miro,
els ulls vermells se’m posen
en veure’t tant lluny de mi.
M’alegraria que de dia vinguessis,
per poder-te contemplar,
jugaríem a fet i a amagar
i de nit totes dues a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada,
el meu cor es va enamorar de tu,
tu ets al cel i jo a la terra
tan sols ens podrem veurem i sentir.
Lidia Puigredón
Hola Lídia, torna a escriure el poema però ben separat per versos i estrofes. Ara l’has escrit tot seguit.
David