Poema: Lluna

Lluna

La lluna és blanca,

blanca com la neu,

tot ho abarca

però res no és seu.

 

La lluna és misteriosa,

perquè només es veu de nit

surt tota gelosa

i tu la mires embadalit.

 

Fosca és la nit

i la lluna l’il·lumina

amb un resplendor infinit

mentre pel cel camina.

 

La lluna és blanca,

blanca com la neu,

tot ho abarca

però res no és seu

 

                                                                                    Àngels Badia Niubò

2 comentaris a “Poema: Lluna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *