El tems meteorologic
1. Al bon temps, dar-li passada, i espera la nuvolada.
2. Al mal temps bona cara.
3. Any de mal temps, fins i tot les abelles posen dents.
4. Any de mal temps, fins les velles posen dents.
5. Del temps i de la guerra, qui més hi diu més hi erra.
6. El temps de figues i raïms, eixampla els vestits.
7. El temps del cucut: si al matí plou, al vespre ja és eixut.
8. En bon temps tothom és mariner.
9. En temps de fred, no et moguis mariner de ton indret.
10. En temps de fred, val més capa que barret.
El calendati
1. El desert es fa monòton perquè els estels semblin més brillants.
2. Els globus caldria omplir només amb aires de festa.
3. En les formes que dibuixa la sorra sempre hi ha el record del mar perdut.
4. Si l’home crea gairebé tots els focs, per què només uns s’anomenen artificials?
5. La brisa és un vent dormilones que no s’aixeca fins a la tarda.
6. Els passeigs marítims són passarel on el mar s’exhibeix coqueto.
7. La flama d’un llumí és un petit foc domesticat.
La salut
Aigua bullint, ampolla al moment.
Aigua bullir salva la vida, però a llarg temps mata la gent. Aigua bullida salva la vida, però a llarg temps mata la gent.
Aigua calenta i veta apretada, sagnia encertada. Aigua calenta i veta apretada, sangria encertada.
Aigua calenta no Forada la dent. Aigua calenta no Forada dent.
Aigua calenta, bona pels queixals. Aigua calenta, bona pels queixals.
Aigua calenta, salut pel ventre. Aigua calenta, salut per al ventre.
Aigua corrent a merda no sent. Aigua corrent a merda no sent.
Aigua corrent bé en sia transparent; aigua de clot, dolenta i amb llot.
Els oficis
A l’home metge li cal i al bou manescal.
A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic.
Abans d’ensenyar, aprèn.
Al malfeiner, cap feina no li va bé.
Al metge, confessor i lletrat, parlar-li clar.
Al músic vell li queda el compàs.
Al sastre sense didal, l’agulla li fa mal.
Apotecari brut, panxa d’estornell, quan no té diners s’estira dels cabells.
Atipar-se com un lladre.
Balleu, fadrinets, balleu, que demà no ballareu: l’un agafarà l’aixada, l’altre agafarà l’arreu.
Rachid Azzi