Si el vent fos sucre

El lleparia fins que estés tip

encara que sabés

que algun dia me’n atiparia.

Si el cel fos terra

Patinaria sobre els núvols

encara que sabés

que algun dia cauria.

Si l’arbre fos mestre

M’ajeuria al seu costat

i m’ensenyaria a ser persona

encara que sabés

que algun dia

tot això s’acabaria.

Si l’ocell fos mare

Acariciaria les seves plomes

mentrestant volarien pel cel

encara que sabés

que algun dia m’espavilaria.

Jordi Lechosa Capell