Mar-dona: – Què fas, galant mariner?

Poeta-mariner: – Anar a pescar els vostres fillets.

Mar-dona: – Als petitets, deixa-ls estar.

Poeta-mariner: – Perquè he de deixar-los?

Mar-dona: – Són petits hi han d’estar lliures.

Poeta-mariner: – Tinc tres fills i també són petits.

Mar-dona: – Ah! sí, porta’ls.

Poeta-mariner: – Si, dona, que em passaria.

Mar-dona: – Te’ls cuidaria. Bé, adéu, fins una altra dia!

Poeta-mariner: – Adéu!

Helena Batista