Vet aquí una vegada, en un poblet molt petitet, hi vivia un nen que es deia Pep.
En Pep vivia amb la seva família, i amb un gos que es deia Martí.
Un dia m’entres en Pep jugava amb el seu gos a la seva habitació, en Pep el va empènyer sense voler i el gos va cridar:
– Aaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!
I es va empassar l’armari.
El gos no va canviar d’estructura, tot i que duia l’armari dins del seu cos, pla mare tampoc no se’n va adonar que el gos tenia l’armari dins seu.
El temps va anar passant i… va arribar l’hivern, feia mes fred, i el carrer estava glaçat.
En Pep com cada dia esmorzava i desprès, marxava cap a l’escola amb roba d’estiu, la mare sempre li suggeria que es poses una jaqueta o alguna cosa que el tapes mes però ell no li feia cas.
Clar, no calia fer-li cas a la mare, en Martí (el gos d’en Pep) sempre l’acompanyava a l’escola i desprès l’anava a buscar.
Quant en Martí acompanyava en Pep a l’escola, el gos cada deu minuts mirava al cel i segons el temps que feia, treia algun accessori de roba de dins seu (o sigui de l’armari) i li donava a en Pep, d’aquesta manera mai no s’acostipava o es posava malalt.
A en Pep, li va anar molt be que en Martí s’empassés l’armari perquè així evitava tenir qualsevol malaltia…