Inicialment comença que en Gerónimo surt al carrer un matí boirós de novembre. En sotir del carrer hi sent una olor estranya i pudorosa….

Ell deia que segurament eren les clavegueres i va intentar esbrinar-ho d’alguna manera.

Resulta que era un ratolí de cabell gris amb un impermeable groc i també feia aquella pudor i es va preguntar qui devia ser, perquè amb aquella boira…

Resulta que era en Xafarot, un habitant del món de sota.

El món de sota és tot fosc i diuen que hi tenen una reina i li diuen la reina del Clavegueram.

Abans de baixar vam fer una aposta:-Si perdia jo em tocava carregar la motxilla, si perdia ell em donaria la seva cosa més valuosa…

-Resulta que vaig perdre jo!

-Em tocava portar la motxilla.. 🙁

Doncs vam  baixar i vam anar pel canal on passaven totes les escombreries.La motxilla pesava molt, i ens vam topar amb algú que ens estava vigilant. Ens van  portar a un lloc on hi havia torxes, i era on hi havia la reina!

En Xafarot es va enamorar però…

Feia bastanta por, ella va insistir a demanar-li que es casés amb ella, i sí, es van casar.