Ahir vaig anar al zoo
on hi viu una girafa
que quan ven ulleres de sol
a la gent estafa.
La seva amiga l’aranya
veïna del costat
és una mica estranya:
Cada dia li cau una pestanya!
Un dia…
l’aranya es va enfadar amb la girafa,
ara ja no són amigues.
Va agafar una agulla
i mentre dormia
li va clavar a la peülla.
L’aranya porta barretina,
és preciosa i de color verd.
Per a ella és gegantina
i li va regalar la Sònia de Vallverd.
”Girafa”
– Estàs a punt de xafar el toll -va dir l’aranya.
– Apropa’t al matoll!
”Et queda molt bé la teranyina!”
– Sí i mentre vaig filant,
jo vaig cantant
El meu cant és un espant.
No n’hi ha per tant!
Sortia un doll
d’un preciós matoll.
Omple la garrafa
l’amiga girafa.
I finalment menja una fulla.
Josep Salse
Caram Josep!
Quina poesia més bonica!!
A mi les aranyes no m’agraden, però la teva sí!!
Molt bé poeta!