Avui, quan m´he despertat al matí,he vist que damunt el meu llit hi havia un estel que brillava com un ardent.
La seva brillantor m´enlluernava i no gosava tocar-lo amb les mans.
Tot d´una, sento la mare que em crida per anar a esmorzar. Em vesteixo en un obrir i tancar d´ulls i corro més ràpid que un llamp a explicar-li el que he vist quan m´he despertat i encara està a la meva habitació.
-Caram!-Em respon la mare.
-Un estel que brilla i és igual com els que hi ha al cel? Potser és un estel màgic?
-Anem a veure´l com és?
Quan vam arribar a l´habitació,…oh!
Ja no hi era, havia desaparegut!
-No pot ser, jo l´he vist,mare!
-Potser t´ho has imaginat o ho has somiat aquesta nit -em diu la mare. Però no, perquè jo ho he vist amb els meus propis ulls.
La mare em dóna pressa, hem d´anar a comprar un munt de boles i cintes de molts colors per a decorar l´arbre,s´atansa el Nadal.
De seguida que arribem a casa m’afanyo per anar on està l’arbre i així guarnir-lo.
Aquella nit passa una cosa molt estranya a la sala on hi ha l’arbre.
L’arbre és ple d’estrelles de colors i amb boles de tots colors i a dalt d’aquest hi ha l’estel que aquell matí m’havia sorprès.
Els pares em van dir: -Això és la màgia del Nadal.