RESUM

A la vida, la veritat i la mentida estan sovint barrejades. Si un pare juga per primera vegada al dòmino amb el seu fill el deixa guanyar per animar-lo. Perd de mentida, però el seu fill no ho sap. Els animals no menteixen. Quan un gos borda, no és pas per fer creure que un lladre volta per fora la casa i fer por de mentida als seus amos: si borda, és que a fora hi ha algú. I no és que els animals hagin entès que s’ha de dir la veritat. No és pas això. Simplement no menteixen perquè no parlen. Els falta una cosa que només tenen els humans: la parla, les paraules, el llenguatge.

Gràcies a les paraules, les persones intercanvien informacions, sentiments, idees, i, normalment, les paraules serveixen per dir la veritat, tot i que a vegades també les utilitzem per dir mentides que sovint van bé, per exemple, per no perdre amistats, i no ferir persones estimades.

Però el qui sempre menteix ningú no el creu i ningú no se l’escolta.

OPINIÓ

Crec que les persones hem de ser prou responsables per no dir mentides i penso que sempre hem d’anar amb la veritat per davant.

Anna Domínguez