Un dia vaig anar d’excursió a la muntanya, i allí, vaig conèixer una nena de la meva edat. Durant aquell dia no vaig parlar gaire, i per això em va donar el seu xat.

Cada dia dialogàvem pel xat, jo des de casa meva i ella des de casa seva. Diàriament ens coneixèiem una mica més. Encara que vivia a l’Alt Empordà i jo al Pla d’Urgell, conversàvem a diari mitjançant el xat.

Un dia li vaig dir de venir al meu poble, i ella em va dir que no, no podia perquè havia d’anar a veure els seus avis. Malgrat que aquí era festa major, em va dir que no. Vam continuar xerrant. Un altre dia li vaig tornar a dir si volia venir i em va tornar a dir que no. Des d’aleshores ja no vaig confiar tant en ella. Ja no em parlava tant. Sempre ens deiem alguna cosa però un dia no li vaig dir res i ella, tampoc Des d’aquell engany ja no vaig saber res més d’ella.

                                                                            Joana Nabau Jové