Havia una  vegada  un llapis gos tancat dins de un estuix, era d’en Budy, que te sempre faltes d’ortografia, llavors es va sentir que algú bordava i diu en budy –ve del meu estuix.
Obre i nyam!!! I en budy crida –aaauuu!!!
Quin mal exclama en Budy llavors  en Budy tira el gos a la paperera llavors bordava tota l’estona i el va agafar però d’en mica en mica  s’anaven fen amics ,llavors en Budy, diu- Et tinc  de posar un nom únic, et diré Caspin.
Ets molt útil Caspin m’ajudes amb els deures  si m’equivoco  amb els exàmens i mes coses però llavors un nen  el va sentir diu que l’hi robarà el gos llapis i aquella mala persona era l’Ivan era molt dolent, llavors en Budy quan ja no el veia es va ficar molt trist i pensa –M’en puc compra un altre Ay no que era l’últim de la espècie .
Llavors en Caspin l’hi  va mossegar  el dit  i  va marxa  a buscar-lo. Al Budi i quan es van trobar no es van separa  mai mes  i quan eren bells encara estaven junts però sense dentadura .
FI