Aquest llibre tracta de la vida de Lonardo da Vinci que va ser pintor, escultor, dissenyador i creador…
Leonardo da Vinci va transcórrer en la segona meitat del segle xv. Aquesta època se la va anomenar Renaixement perquè va significar el “renéixer” de la cultura, les arts i les ciències.
Va néixer a Vinci, un petit poble de la Toscana italiana molt proper a Florència, el 15 d’abril de 1452.
El seu padrastre era pastisser.
Per la seva diversió va aprendre a tocar el llaüt i a cantar boniques balades.
El dibuixos que ell feia al seu pare li agradaven molt. Va dir que tenia talent i que li convenia estudiar pintura i escultura en el taller d’un amic del seu pare. A l’any 1469 va ser aprenent de pintor de Andrea Verrocchio.
Ell i Sandro Botticelli, un amic que va fer al taller de pintura, anaven a les nits de festa a tavernes a tocar i a guanyar-se unes diners a les cuines, però un dia el seu mestre, com a càstig per golafre i amant del beure, li va fer pintar un àngel a l’església de San Salvi. Els altres alumnes van veure que era molt millor que el del mestre i des de llavors el seu mestre va reconèixer la seva superioritat.
El quadre de l’Anunciació que van acabar cap al 1475 va ser el fruit de la seva col·laboració amb el seu mestre.
L’any 1472 es va inscriure en el gremi de pintors de Sant Lluc. Per ell era el pas indispensable perquè els altres et reconeguessin com a pintor.
Va començar a fer el primer encàrrec important: pintar una taula per la capella de Sant Bernat del Palazzo Vecchino.
Al cap d’uns anys se’n va anar a Milà. Perquè allí podria impulsar el seu ofici.
Es va començar a dedicar a fer retrats que li permetien demostrar que els rostres humans són expressió del caràcter de cada persona. El seu primer retrat va ser fer Ginebra Benci.
Més tard es va presentar a Ludovico el Moro, com a enginyer constructor de ponts, fortificacions…, com a pintor i escultor… el van nomenar Conseller de fortificacions i mestre de festes i banquets de la cort dels Sforza.
Es va concentrar en la realització d’una estatua eqüestre que el duc volia per al seu pare però que no va arribar-se a fer perquè necessitaven el bronze per fer canons.
Al cap d’uns anys, com a mestre de les festes i banquets, va tenir l’ocasió de fer uns enormes palaus i de catedrals de massapà i gelatina, inventar-se els espaguetis, la utilització de tovallons i la forquilla de tres pues.
Tenia molta passió per les màquines i va dissenyar fortaleses, carros de combat…, que Ludovico va utilitzar contra els francesos. I també d’altres enginys: vehicle de dues rodes ( bicicleta), una nau, un vestit per submergir-se a l’aigua, el tirabuixó, el molinet del pebre …
Al cap d’uns anys va estudiar el cos humà per poder-lo pintar i esculpir a la perfecció, i també el dels animals per poder-lo comparar.
Cap a l’any 1489 mentre treballava en l’estuatua eqüestre, es va dedicar a estudiar amb intensitat l’anatomia, la fisiologia i les proporcions del cos humà. El que observava ho dibuixava i escrivia en un quadre que va titular De la figura humana. Va establir les proporcions de l’home perfecte.
Per encàrrec de la Germanor de la Immaculada Concepció, va pintar una altra vegada la Mare de Déu de les roques. El prestigi que va guanyar amb aquesta pintura Ludovico el va fer el seu pintor de cambra.
L’any 1490 va pintar el retrat de Cecilia Gallerani és a dir La dama de l’ermini i La bella Ferronière.
L’any 1495 va pintar un fresc L’últim sopar al Convent de Santa Maria delle Grazie.
L’any 1499 les tropes franceses va derrotar a Ludovico el Moro i es va quedar sense protector. Va marxar a Màntua i més tard a Florència.
Va pintar la Gioconda o Mona Lisa ( 1503 ) que és el més famós dels seus quadres. La dona d’aquest quadre és Lisa del Giocondo, l’esposa d’un ric mercader, però mai va lliurar el quadre a qui li va encarregar i durant anys hi va fer correccions. Va utilitzar la tècnica del sfumato.
Va treballar amb Miquel Àngel per decorar la sala del consell del Palazzo Vecchio, amb ell va aprendre nous camins expressius.
Més tard va pintar Joan Baptista.
Va passar els últims anys de la seva vida a Loira, va morir el 2 de maig de 1519.
Opinió:
M’ agradat molt. Crec que va ser un gran pintor i escultor.
El que no m’ha agradat es que va fer armes de guerra, però gràcies als seus invents ara podem tenir un bicicleta.
Quan he començat a llegir aquest llibre, no podia parar, perquè es molt interessant.
El recomano a tota la gent que li agradi pintar, dibuixar i crear.
