Hola, sóc la Judit. I us explicaré una historia que em va passar ja fa temps, tot va començar quan…

Un dia d’estiu que era el meu aniversari, els meus pares em van regalar un armari, molt bonic, per la meva habitació nova. I els meus padrins un gosset petit molt mono. El gosset, pujava i baixava del armari continuadament. Un dia l’armari vaig veure que caminava amb quatre potes, i em vaig espantar molt. Vaig cridar al meu gosset però no contestava. Vaig pensar que potser l’armari era carnívor i tenia gana i s’havia menjat el gos. Per una part no m’agradava, perquè voltava per tota la casa i jo amb prou feines em podia vestir. Però per l’altra era útil, perquè quant anava a comprar roba amb la mare sabia si alguna cosa ja la tenia o no, també perquè així no havia de fer cues per aprovar-me la roba a les botigues. Aquest nou invent m’estava agradant. A les meves amigues podia explicar que tenia un gos-armari les altres no s’ho creien. Les vaig portar a casa i els ho vaig ensenyar. Totes elles també ho volien i ho van explicar a tothom, tots volien un gos-armari. Els hi vaig explicar com sabia de fer i tots passejavem pel carrer amb el gos-armari. Les coses es van complicar els gossos-armaris es barallaven i tot era un escàndol!!!. Havia de trobar la solució. Fins que un dia… La vaig trobar havia de fer un… GUEPARD-OS, així el gos sortiria de l’armari per intentar agafar l’os, però el guepard correria molt i així fins que el gos sortís, i ho va intentar i… Va funcionar!!! Ho va fer amb tots els gossos-armaris i tot va anar bé. I crec que es millor un armari i un gos separats que junts.

Gemma