Hi havia una vegada un nen que es deia Josep i era jo. Tenia un gos que es deia Isaac. Un dia que el meu llapis de tant fer-li punta es va fer petit, vaig anar al garatge d’un senyor que en venia. Aquest senyor deia que els seus llapis eren màgics però ningú s’ho creia. En vaig comprar un i li vaig deixar una estona a l’Isaac. Més tard vaig veure una baralla per la finestra: el llapis s’estava menjant l’Isaac! Llavors, el llapis amb l’Isaac dins seu va mutar i es va convertir en el primer gos llapis del món! Jo l’utilitzava com un llapis normal però va resultar que no ho era.Cada vegada que jo feia una errada en el meu treball de l’escola, el gos llapis bordava i es pixava als meus deures. Per tant ho havia de tornar a fer una altra vegada. A més a més, el gos llapis tenia tinta en lloc de bava. Un dia, mentre era a classe escrivint amb el meu gos llapis, vaig fer una errada i el gos llapis em va bordar i em va espantar molt i la senyoreta em va renyar. I si no n’hi havia prou, el gos llapis es barallava amb els bolis del meu estoig i els va trencar tots.