Nom: Riure i plorar

Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum:

Aquest llibre parla de la llibertat de poder riure i plorar.

El cos humà és sensible a les altes temperatures, al fred, al picant, a  l’amarg, al dur, al tou… Però no solament a tot això sinó que també ho és a les persones.

Per l’ aspecte que fan, podem decidir si aquella persona pot ser bona o dolenta.

Nosaltres sempre quan veiem una persona que ens fa mala espina normalment ens allunyem d’ella. A vegades tenim raó però de vegades no. Aquesta sensació ens fa tenir por i fins i tot ens pot fer caure alguna llàgrima.

A les persones moltes vegades ens prohibeixen coses com riure, plorar, cridar,… però nosaltres quan ho necessitem fem servir una acció d’aquestes. El cos ho fa automàticament.

El cos no és que ho faci amb mala intenció sinó que és la seva manera d’expressar-se.

No perquè t’aguantis la plorera ets més fort que d’altres sinó que és al revés. La persona que riu quan no pot més o plora perquè està molt aixafada és la més sàvia. Perquè quan tens alguna cosa que t’amoïna, has de compartir-la. La gent si no li expliques el que et passa, ells no saben de què plores, sempre es pregunten perquè plores.

Jo crec que a la vida per viure-la bé s’ha de ser feliç. Riure quan vols i plorar quan ho necessites. Ja n’hi ha prou de parlar de crisi perquè damunt de tot el que importa és que estiguem bé. Sempre es diu que tot el món està molt malament, però si hi donem alegria i ganes de fer bé les coses tot això desapareixerà. Poc a poc ho anirem superant.

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè t’ajuda a veure que el món sense alegria no és res.

Jordi Lechosa Capell