Nom: Ser i aparentar

Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum: Aquest llibre parla de que no és el mateix ser que aparentar.

Hi havia una vegada una nena que anava pel desert i ja feia molta estona que havia deixat el campament. Portava una cantimplora però amb la calor se li havia assecat. Llavors ella va veure unes cinc palmeres i es va pensar que hi havia un oasi però en la realitat estava tot pelat. Va córrer cap a l’oasi (segons ella creia) i s’hi va tirar. Van passar dos segons i resulta que es va amorrar contra el terra. En la realitat l’oasi no hi és però quan tens molta set veus imatges imaginàries.

Les aparences enganyen i el que nosaltres creiem, normalment és molt diferent del que realment és. Les aparences falses amb el pas del temps van desapareixent, cosa que les aparences certes no s’esborren mai.

No ens hem de fiar de tothom. Només que tingui un bon aspecte no vol dir que sigui una bona persona.

Potser un dia pel carrer ens trobem un home o una dona que ens ofereix un caramel i com que va ben vestit o vestida li acceptem la oferta. En canvi si ens el donés un pobre potser no l’acceptaríem. El fet d’anar ben vestit, no vol dir que no ens vulgui enganyar.

A vegades, hem d’aparentar ser més amables, educats, generosos… segons en la situació que ens trobem, però això no vol dir que no sigui veritat sinó que ens esforcem i potser descobrim que una part de nosaltres també és així. D’aquesta manera ens anem coneixent a nosaltres mateixos cada vegada millor.

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha fet pensar sobre que mai t’has de fiar de les aparences perquè a vegades tenen raó però la majoria de les vegades no.

Jordi Lechosa Capell