Encara dibuixen

paraules? 

Si em pessigues

 

potser m’ho creuré.

 

 

Que de nits

 

encara guixen

 

i no és per guanyar-se la vida?

 

 

Que per la tarda

 

encara somien

 

i no és per combatre la son?

 

 

Que de matins

 

encara s’alcen

 

i no és per rematar els mots

 

que ens queden al diccionari?

 

 

Que encara hi ha gent que escriu poesia?

 

Que encara n’hi ha més com tu

 

que fins i tot la llegeixen?

 

 

Deixa-ho. Va.

 

No cal que em pessiguis.

 

Si has fet moure una muntanya

 

jo et compraré un quilo de fe.