Hi havia una vegada un lleó que tenia el cap de cadira i el cos de lleó i els seus únics amics li deien:

-Lleócadira.

Ell no volia que li diguessin aquesta paraula però li sonava tant malament.

Tip que li diguessin això, va anar a la botiga de disfresses i va encomanar una carota de cara de lleó.

L’endemà va anar a buscar-la, se la va emprovar i no li anava bé. Es va posar molt trist i va pensar: – els meus amics no em voldran.

Quan els va trobar els hi va dir:

– Siusplau accepteu-me tal com sóc.

Els amics van respondre:

– No ho sabem ja ens ho pensarem.

El lleócadira es va alegrar una mica perquè encara no li havien dit que no.

Al cap d’una estona se’ls va tornar a trobar i el van acceptar.

El lleó es va posar molt content i va anar a jugar amb ells i ja sabia que eren molt bons amics.

FI