Hi havia una vegada uns nens que van sortir per la nit, anaven amb bici, en un camp de moto cross.

Donaven voltes al circuit, i un dels amics va trobar una pedra, una mica grossa, i la va tirar a fora del circuit per no ensopegar, amb tanta mala sort que va tocar el vidre d’una de les botigues. Tot es va il·luminar i els nens van esparpellar. Va haver una trencadissa i un terrabastall molt fort.

El propietari de la botiga va sortir a escridassar-los amb cara ferrenya, to sever, veu aspra, i va començar a renyar-los.

Els nens desencongits i esbalaïts van trobar tots de esquerdills, pel terra i van demanar perdó però no els va servir de res. Ell continuava escridassant-los.

Al cap d’una estona l’home que era un hipnotitzador els va hipnotitzar.

Els nens estaven esporuguits per l’home i volien marxar. Després els va dir que ho tindrien que pagar, però ells pensaven que quan marxarien ja no els tornaria a veure.

Van marxar i l’home que era més llest que ells els va dir que si no el pagaven els hi diria als seus pares.

Els nens estaven atònits, no sabien que fer i van anant tirant per la voravia.