Aquest es un poema que vaig fer quan feia tercer de primaria.

El caragol avorrit

El caragol avorrit

sempre es cansa abans de pujar al llit;

I quan arriba la nit

diu: ai Déu meu! quin neguit;

L’esquirol i l’eriço

li diuen: per què no proves de cantar una cançó;

Però ell te por a l’alçada

i necessita una abraçada;

Li demana ajuda al calamar,

li diu que se’n vagi a dormir al mar;

El caragol s’ha quedat entristit

i s’ha trobat un mosquit;

El mosquit molt marxós

li fa una abraçada al cos.

El caragol, per fi, quan arriba la nit

aconsegueix anar al llit

i es queda tot feliç adormit.

                                       Maria Fernández Armario