La NIT

Nit fosca
Amb calma
Nit negra,
Sense esperança.
Estrelles brillant,
Lluna plena,
Joves parlant
Gent fent gresca.
No hi ha estrelles,
Ni lluna brillant
La gent a casa,
Està esperant.
La gent impacient,
A casa dient:
No podem marxar,
No sabem on anar.
El dia següent,
La gent mira la nit,
no veuen res de res
I se’n tornen al llit.
Ho volen averiguar,
No saben on anar
No saben que fer,
Ho van a mirar al carrer.
Criden al sol,
el seu amic,
Diuen si el podena ajudar
I els i diu- que ho intentarà-
Va veure la lluna
La seva amiga,
Pregunta que passa
Però no respon massa.
Ell diu que s’animi,
Ella no li fa cas
No saben que fer,
 fins que es van enamorant.
Estan contents,
s’abracen com amics,
La lluna riu,
ja torna a sortir.
La gent surt, 
Ho agraeixen,
Al sol content
i la lluna rient.
Nit fosca
Amb calama,
nit negra,
sense esperança.
Gonçal 6è

3 comentaris a “La NIT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *